Per la labor

Aquest article l’he començat a escriure preguntant-me què volen llegir les persones. Què volen llegir els lleidatans i les lleidatanes… És complicat de saber, perquè segurament hi ha opinions de tot tipus, però el que sí que crec que en el fons a tots i totes ens agradaria llegir és que hem superat aquesta pandèmia, que hem derrotat el virus i que tot sembla un malson que ha suposat malauradament moltes pèrdues i molt dolor en general. Però mentre seguim lluitant per derrotar el virus, respectant totes les indicacions que ens aporten les autoritats sanitàries i respectant la nostra comunitat, penso què esperen els i les ciutadanes dels seus representants polítics, i el primer que se m’acut és voluntat i entrega real per tal de situar-se al seu costat i superar les dificultats que aquesta pandèmia ens ha deixat caure com una llosa en les nostres vides personals, en els entorns laborals i en les nostres relacions socials, que tan “tocades” per la distància han quedat. Quin contrasentit… “tocades per la distància”.

Crec que les persones voldrien saber que els seus representants, els que ells i elles democràticament van escollir el passat mes de maig del 2019, ara farà un any, estan per la labor. Per la labor de comprendre les seves situacions, per la labor d’ajudar-los a superar dificultats econòmiques, a seguir endavant amb els seus negocis, a facilitar-los la tornada a la nova normalitat i, el que és més important, no permetre que ningú quedi enrere en tota aquesta situació. Això és clau. I no serveix només dir-ho, cal fer-ho per responsabilitat.

Més enllà dels desacords cal trobar un punt d’encontre que ens pugui facilitar als ciutadans de Lleida aquesta nova vida que se’ns presenta, només així demostrarem que els polítics estem per la labor de trobar la millor solució i de superar aquest temps complicat que ningú esperàvem i que ens ha tocat viure.

La incertesa no hi ajuda, però a la incertesa cal combatre-la amb projectes, amb idees renovades i amb noves maneres de fer, i això és el que hem intentat els i les socialistes d’aquesta ciutat proposant un Pacte de Ciutat per la recuperació econòmica, del qual ha sorgit un document amb 50 propostes per tal de pal·liar els greus efectes d’aquesta crisi sanitària, econòmica i social.

La política forma part de la vida i ara més que mai cal estar a l’alçada de les circumstàncies, sobretot perquè la ciutadania necessita respostes, té demandes i cal que en temps de distància social, els i les ciutadanes sentin que aquesta distància és tan sols la reglamentària, la que ens marquen per evitar el contacte, però no pas una distància que els allunyi dels qui tenim responsabilitats públiques.

Hem vist com es vianalitzen carrers de la ciutat, una proposta que també els vam fer arribar des del PSC al govern de la Paeria, però torna a ser una acció feta a corre-cuita. De quina manera s’ha informat els veïns i veïnes? S’ha escoltat la veu d’aquelles persones que viuen en aquests carrers i que han d’accedir-hi? És clau caminar junts per tal de sortir d’aquest temps complicat amb la premissa bàsica de no deixar enrere ningú.

Per acabar, no puc oblidar que aquests dies estaríem celebrant la festa gastronòmica per excel·lència de Lleida i, sobretot els lleidatans i lleidatanes, l’Aplec del Caragol. Una festa que ens uneix, que posa al davant hores i hores de compartir converses, de compartir bons àpats, de passar bones estones amb els nostres companys i companyes, fills i filles, amics i amigues, en definitiva una festa en què tota la ciutadania es bolca i que enguany ens crea certa enyorança per no poder-la celebrar com tocaria, però el que toca ara és carregar-nos d’energia per tal que l’any vinent puguem ser-hi per celebrar-la tal com hem fet en cadascuna de les seves 40 edicions.

Avui, de moment, caragols per dinar amb l’esperit aplecaire intacte, això sí, des del menjador de casa.

Visca Lleida i Visca l’Aplec del Caragol!