De l'epidèmia a la pandèmia i la “visita” als amics

No són moments per a jugar amb etimologies. Us avanço que no sóc epidemiòleg, sinó filòleg, i em dedico a filosofar (de fet, em toca ensenyar Heràclit, Parmènides, Epicur o Plató a la Universitat de Lleida en una assignatura optativa). La dificultat del moment que vivim ens empeny a no parlar més que de l’actualitat. Això no obstant, tothom ha sentit dir alguna vegada que el mot pandèmia prové del grec pan (tot) i démos (poble), sobretot quan la premsa assenyala que el coronavirus va esdevenir pandèmia, tal com ens han repetit els titulars fins a la sacietat: “Els contagis locals del Covid-19

amenacen amb una pandèmia”, o el de fa dos mesos (cf. SEGRE): “L’OMS declara que el coronavirus s’ha convertit en una pandèmia”. Vull assenyalar, però, quelcom que potser no interessa gaire als empresaris o economistes: que hi ha altres termes de significat similar al de pandèmia, com ara epidèmia o pesta, amb què trobem un doble problema. D’antuvi, ambdós són polisèmics i d’origen ben distint (grec i llatí, respectivament); en segon lloc, els seus significats es van confondre en la seva aplicació dins de l’àmbit de la medicina.

En llegir, fa poques setmanes, un treball molt ben documentat sobre el vocable grec epidemía i la seva identificació amb el llatí pestis a càrrec de Luis M. del Pino (Dynamis vol. 28, 2008), m’ha semblat interessant resumir un parell d’idees importants i bàsiques que en aquest treball es palesen. La primera, que el significat original del mot epidèmia era “visita”, “arribada en un lloc”. En aquest sentit, Plató en fa un ús abundant com quan al seu Parmènides, 127. a. 5 diu: “Tan bon punt va acabar amb ell, els seus germans li explicaren quin era el motiu de la nostra presència; ell em va reconèixer, atès que em recordava de la meva anterior visita.” Aquest terme grec (epidemía) fou traduït al llatí com a morbus popularis o vulgaris, això és, com a “malaltia col·lectiva”.

Així, doncs, els grecs es referien contínuament a la idea de visita, arribada o irrupció de quelcom nociu que venia de fora, i els seus traductors llatins ho entenien com a malaltia col·lectiva o epidèmica. En un passatge d’Epidèmies VII, (1) 59 llegim: “Cares, a l’hivern, després d’agafar una tos epidèmica, va tenir una febre aguda.” En aquesta frase copsem com Hipòcrates assenyala que aquesta tos era comuna en més habitants d’aquella contrada i per això la qualifica d’“epidèmica” i, per tant, remarca la idea de l’arribada o la visita, no només a Cares, ans a la resta dels habitants d’aquell indret.

La segona idea que volia emfasitzar succintament és que, durant el Renaixement, l’equivalència entre epidèmia i pesta es veurà consumada i el terme pesta s’anirà usant més de mica en mica. Així, el metge francès N. Lemelin establirà un sil·logisme relatiu a la pesta el 1628, reproduint la idea expressada al llibre hipocràtic De natura hominis amb el terme epidèmia i al citat Sobre els flats amb el terme loimós: “Ja que la pesta és la més disseminada de les malalties, la seva causa ha de ser la més disseminada, com l’element més disseminat és l’aire, i aquest és l’element causant de la pesta.” La locució pesta negra s’utilitzà habitualment per dissenyar la gran epidèmia de pesta esdevinguda a mitjans del segle XIV, que és anacrònica, ja que es va poder emprar uns segles més tard. Tot i ser el seu origen enigmàtic, aquesta expressió s’ha volgut relacionar amb la llatina atra mors, expressió que es troba en textos de Virgili, Lucreci i Sèneca. Altres cronistes del segle XVIII procedents de Dinamarca la van encunyar. Com assenyala L.M. Pino, la historiografia mèdica ha estat capaç de posar de relleu que el Llibre de les epidèmies hipocràtic és el primer text que recull històries clíniques completes. Tanmateix, no ha relacionat el sentit originari del seu títol (epidèmia com a visita del metge als parents) amb el seu contingut (una col·lecció valuosa d’històries clíniques).

El mot grec epidemía volia dir originàriament visita, arribada, que, com hem vist, es referia a la visita del metge al pacient o viceversa, mentre que la paraula llatina pesta feia referència a una malaltia contagiosa inespecífica. Tanmateix, epidemía significarà una malaltia estesa arreu com la pesta. Així doncs, epidèmia i pesta han acabat coincidint en la seva significació.

En conclusió, el Covid-19 ens ha visitat, ha fet irrupció entre nosaltres, sibil·linament, i és tan infaust que ha deixat les nostres ciutats tocades de mort. Però se n’anirà. Aquest és el sentit del mot: va i ve. No en tingueu cap dubte, sortirem d’aquesta pandèmia, però amb un veritable i ingent desig de “visitar” els amics, amb una mena de “visita” post-Covid-19 ben diferent de la que ens ha fet la ferotge “epidèmia” actual.