SEGRE

COL·LABORACIÓ

Regularització de les persones migrants i el sector agrari

Diputat del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya-Sobiranistes al Congrés

Regularització de les persones migrants i el sector agrari

Regularització de les persones migrants i el sector agrariSEGRE

Creat:

Actualitzat:

El 7 d’abril, el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació presentava un decret llei per aprovar mesures temporals urgents sobre ocupació agrària. Unes mesures que, segons el Ministeri, havien de garantir la disponibilitat de mà d’obra per fer front a les necessitats de pagesos i ramaders en plena crisi sanitària del Covid-19.

En la seva intervenció, establia com a principal prioritat la flexibilització de mesures per poder activar el mercat laboral de proximitat: “Suficient mà d’obra en l’actual conjuntura per part de la població propera als llocs de producció.”

L’endemà, el mateix ministre subratllava als diferents consellers d’agricultura de les Comunitats Autònomes que en cap cas es plantejaria l’establiment de corredors per tal que treballadors poguessin desplaçar-se d’una part del territori de l’Estat a una altra: “Perquè estem tots sotmesos al confinament per evitar l’expansió de la pandèmia i, per tant, és imprescindible restringir la mobilitat.”

Però, el 18 d’abril, la premsa lleidatana publicava que, en una interpretació més flexible de la regulació aprovada per la Moncloa, Lleida podia rebre temporers de tot Espanya i de la resta de la UE. El fet és que, avui, el nombre de treballadors arribats des d’altres territoris per la campanya de fruita a Lleida es compta per milers. S’ha obert el corredor agrari, amb el consegüent risc que suposa l’arribada de molts treballadors en un curt espai de temps i en plena crisi sanitària.

En la majoria dels casos són treballadors contractats per empresaris agraris a través d’ETT, als quals se’ls ha de procurar un allotjament en condicions i garantir les mesures de distanciament social i higièniques exigides per la llei.

L’obertura del corredor agrari afavoreix també l’arribada de persones en situació administrativa irregular, que es traslladen d’una comunitat a una altra per provar sort i mirar de trobar feines esporàdiques, ja que la seva situació no els permet gaire més. En arribar, conformen una població fluctuant que, malauradament, en no tenir encara ni contracte de treball ni allotjament, improvisa assentaments en condicions de vida bastant precàries. Segons l’àrea d’immigració del Consell Comarcal del Segrià, en la campanya del 2019 es van crear 37 assentaments on, després de la distribució d’aliments, la majoria d’intervencions realitzades tenien a veure amb qüestions d’higiene i salut pública.

Si una cosa està clara és que l’actual escenari està suposant el fracàs de la proposta de flexibilització laboral del Govern de l’estat: no s’ha aconseguit activar la borsa de treball local, no s’ha restringit la mobilitat per evitar el “corredor agrari” en plena crisi sanitària i tampoc s’ha tingut en compte la situació de vulnerabilitat i precarietat dels treballadors sense papers.

Ja en el seu moment vam avisar que les mesures resultarien clarament insuficients i que en moments d’excepcionalitat calien mesures excepcionals. Entre les diferents propostes que el grup republicà vam traslladar al ministre, n’hi havia una que era fonamental: la regularització permanent d’aquelles persones que estan en situació administrativa irregular. Proposàvem rebaixar l’actual exigència de contracte de 12 mesos per a l’adquisició dels permisos de treball i de residència a un de 3 mesos. Això hauria permès poder contractar treballadors, avui en situació irregular i que habitualment resideixen en els nostres municipis, i ampliar la borsa de treball per fer front a la demanda de la campanya.

Itàlia i Portugal s’han avançat en ple Covid-19 i per poder cobrir la demanda de treballadors agraris i domèstics han aprovat una regularització excepcional i massiva, tot i que malauradament només té caràcter temporal.

En canvi, el Govern espanyol no ha donat cap resposta a la demanda feta per multitud de col·lectius i perpetua la situació irregular de milers de persones que viuen en condicions indignes. I, el que és més greu, permet un model d’explotació que vulnera tots els drets laborals.

Està vist que el Covid-19 no està afectant tothom de la mateixa manera.

tracking