Covid-19. L'accelerador del canvi

A la pregunta de la periodista Cristina Puig al professor Sala-i-Martín sobre quina seria la principal conseqüència econòmica del nou entorn post-Covid-19, la resposta va ser “l’acceleració d’aquells processos que fins ara eren incipients”. El que ens venia a dir és que molts dels canvis ja en marxa i que, en condicions normals, necessitarien dècades per consolidar-se, ara, després de passar pel laboratori del Covid-19, aquests s’implantaran de forma espontània. I aquest és el cas del teletreball, que ha entrat de ple a la cistella de la centrifugadora acceleradora del canvi.

A començaments d’any, en un dels meus articles, comentava que amb l’aparició del Covid-19 a la ciutat de Wuhan arribava l’experiment més gran a escala mundial del teletreball. Avui, i vista l’experiència que ens toca viure, ja podem dir que l’ús d’aquesta eina ha deixat de ser un experiment per convertir-se en una realitat amb molt futur.

Teletreball: experiment, realitat, utopia?

El que abans de la pandèmia era un experiment que tot just ocupava el 7 per cent de la població laboral de l’estat, durant la crisi, i segons el Banc d’Espanya, la xifra s’ha situat en el 30 per cent, nivell molt similar al que havien assolit els països nòrdics abans de la crisi.

Aquesta nova realitat del teletreball, que va arribar de manera forçosa i poc planificada, toca ara analitzar-la, corregir-la i convertir-la en una alternativa que doni resultats satisfactoris per a totes les parts: empleats, empresa i societat.

Que la seua aplicació s’hagi realitzat sense temps per a la reflexió ens deixa problemes sense resoldre com és la finíssima línia de separació entre la frontera de la jornada laboral i la de la vida familiar, que fa que hi hagi situacions que caiguin d’un costat sent de l’altre i produint interferències durant la jornada, com atendre el telèfon, que no entén d’horaris, o la família, que no entén de jornada.

Sense oblidar els efectes que pot produir sobre el consum, el medi ambient, el mercat de lloguer d’oficines i un llarg etcètera.

Futur del teletreball

Mark Zuckerberg estima que dels 50.000 treballadors que treballaran a la seua companyia d’aquí a una dècada, el 50 per cent d’ells utilitzarà el teletreball. Encara que en aquests moments aquest ha estat un salvavides laboral que ha impedit que molts empleats hagin acabat a l’atur o al terra d’uns ERTO sustentats sobre terres movedisses. Si volem que sigui una alternativa real al treball presencial s’haurà de continuar avançant en temes legislatius que vagin més enllà de les escasses referències que al teletreball es fa a l’Estatut dels Treballadors, o en la definició d’una de nova la llei de protecció de dades adaptada a un entorn dissenyat per viure i no per treballar.

Qui vulgui aprofundir en aspectes relacionats amb el teletreball, hi comença a haver fonts per poder consultar, com l’estudi de la professora del IESE Mireia Las Heras, el Llibre blanc sobre el teletreball a Espanya, o el de l’ajuntament de Barcelona.