Un any després

Allò que més ens sorprèn, tot i que ho sabem del cert, és que el temps passa i molts cops ens fa la sensació que passa massa de pressa. Fa un any es va produir un canvi de govern a la Paeria, després que tres formacions, esquerres i dreta barrejades, van signar l’anomenat Pacte de Sant Joan per portar la ciutat a l’Olimp de la transparència, de l’honestedat, de la valentia i de l’emprenedoria. Un any després, i exceptuant la situació de pandèmia de la Covid-19, que ha estat totalment sobrevinguda, crec que podem dir alt i clar que el tripartit de la Paeria ha generat decepció i indignació entre la ciutadania, i només ho puc afirmar perquè així em consta per les moltes converses que mantenim nosaltres, el grup socialista, amb bona part de la ciutadania, veïns i veïnes, sectors empresarials, agents socials, entre d’altres.

El canvi honest, valent i emprenedor ha resultat ser un canvi que prometia molt i que ha decebut més, i no només els qui ens situem a l’oposició, sinó que ho fa en tota la resta de la ciutadania.

Van presentar-se a les eleccions afirmant que Lleida era la ciutat que cobrava més impostos de l’Estat espanyol i la primera decisió que adopten és apujar impostos de forma generalitzada i gens progressiva.

El govern del Pacte de Sant Joan, un any després d’haver guanyat les eleccions, no ha estat capaç de presentar el seu pla d’acció municipal. I quin ha estat el resultat? Dotze mesos de desgovern i de constant improvisació.

En matèria urbanística, després d’haver-se oposat frontalment al POUM proposat per l’anterior govern no han estat capaços de presentar cap alternativa a excepció de deixar-ho tot aturat. Han estat quatre anys criminalitzant l’actuació de l’Empresa Municipal d’Urbanisme per acabar refinançant-la, com era lògic, amb la diferència que la seva manera de fer-ho ha posat en risc el compte general de la Paeria i la seva reputació econòmica.

En termes econòmics, al marge de parlar de la mala herència rebuda, han demostrat que no tenen model econòmic de ciutat. La crisi del coronavirus ho ha posat lamentablement en evidència en sectors tan importants com el de l’hostaleria i el comerç i el sector agrari. Ara bé, gasten a l’ample en dedicacions exclusives i personal de confiança, de l’ordre de 350.000 euros a l’any més que el govern anterior.

Van presentar-se a les eleccions afirmant que remunicipalitzarien totes les concessions administratives i la primera actuació en aquest àmbit ha estat privatitzar els serveis d’inspecció tributària, i sembla que no serà l’única perquè al Ple celebrat aquest divendres hem denunciat que el govern privatitzi el servei de llicències urbanístiques, vaja, el que en castellà es resumiria amb la dita “donde dije digo, digo Diego”.

Aquest govern es va presentar com un govern mediambientalista i ha abandonat l’Horta i els seus productors, a més de suspendre la implementació del servei de recollida d’escombraries porta a porta per considerar-lo car i difícil de gestionar. La ciutat està més bruta que mai. El manteniment de les zones enjardinades ha brillat per la seva absència.

En definitiva, aquest govern ha suspès estrepitosament l’examen del primer any de govern. Ni més transparència, ni més participació, ni millor gestió. Un any després, els i les socialistes seguim treballant per Lleida perquè ens importa la nostra ciutat i perquè ens preocupa tot allò que no s’està resolent o entomant per part d’aquest govern. Nosaltres tenim projecte per a Lleida i seguirem treballant de forma incansable per la nostra ciutat. Lideratge, projecte i acció de govern.