Cop a la llibertat de premsa

Després de la pujada generalitzada dels impostos i la creació d’un munt de llocs de confiança elegits a dit que paguem entre tots, aquest tripartit del canvi honest ens presenta la seva última novetat: l’arbitrària distribució del pressupost de comunicació en mitjans.

Cert és que, amb el govern anterior, aquest pressupost no era ideal precisament. Malgrat dotar d’informació directa i institucional de tot el que passava a l’ajuntament mitjançant la revista de la Paeria, el PSC mai no va arribar a crear uns barems objectius que justifiquessin el repartiment en el pressupost de comunicació. Tanmateix, aquest tripartit de la transparència ha superat amb escreix qualsevol indici de caciquisme informatiu. Ha retallat de forma brutal i capritxosa l’existent i ha posat seriosament en perill molts llocs de treball sense previ avís. Ha eliminat de forma unilateral la revista de la Paeria, eina que hauria estat de gran ajuda per informar sobre les accions de l’ajuntament durant el confinament en arribar a totes les cases. A més de ser un altaveu per a tots els partits i les associacions de veïns. Ara, tanmateix, tenim vídeos i promoció en xarxes, el contingut del qual no pot ser fiscalitzat. Ha subvencionat abundantment mitjans públics que ja sufraguem amb els nostres impostos, com Catalunya Ràdio o l’ACN.

No és poca cosa: que comencem a finançar organismes públics sense tenir competències ni obligació per fer-ho (fet que estudiarem amb deteniment per si suposa una il·legalitat), en un moment en el qual tenim un dèficit de més de deu milions d’euros i amb la crisi econòmica amb què haurem de bregar, demostra fins a quin punt aquest tripartit de les cadires està desconnectat de la realitat.

La seva desconnexió és tal que subvenciona mitjans que ni tan sols estan relacionats o informen sobre la ciutat, com Som Garrigues, diari quinzenal que informa sobre la comarca de les Garrigues. Tot el respecte per a aquest mitjà de comunicació i gran audàcia per part del seu equip directiu, però si hi ha una administració que pot o ha de subvencionar aquest tipus de mitjans és la Diputació de Lleida o la mateixa Generalitat (aquesta a la qual financem els mitjans de comunicació a partir d’ara, així com la gestió dels temporers, les guarderies...). Però no l’Ajuntament de Lleida.

I, per finalitzar, el nou pressupost beneficia per primera vegada mitjans que, casualitats de la vida, són completament afins a les idees d’aquest govern del pluralisme polític (Grup Godó, amb RAC1 al capdavant, Nació Digital, doble subvenció al diari Ara, etcètera).

I els criteris o barems que justifiquen tal repartiment del pressupost? Ni hi són, ni se’ls espera. Mentrestant, el Consell Editorial, que és l’òrgan en el qual el govern dóna explicacions sobre la seva política de comunicació, continua sense convocar-se després d’un any de silenci absolut. Pel que sembla el canvi honest era això: arbitrarietats, favoritismes, clientelisme i molta, molta irresponsabilitat.

Doncs maleïda la gràcia. I pobra llibertat de premsa.