Invisibles visibilitzats per la pandèmia

La situació de crisi sanitària, el confinament i la paralització de bona part de l’activitat social i econòmica han suposat que les persones migrants en situació administrativa irregular siguin més visibles que mai.

D’aquesta manera, ens vam adonar que moltes dones migrants cuidadores de les nostres llars, de les persones grans i dependents no podien arribar al seu lloc de treball perquè no estaven contractades; treballaven sense papers. I ens vam indignar. Ens vam adonar que les condicions d’insalubritat i amuntegament en les quals malviuen persones migrants treballadores del camp, en assentaments al llarg i ample de tot l’Estat espanyol, ara suposaven un greu risc per a la salut de la comunitat. I ens vam queixar. Ens vam adonar que el tancament de fronteres exteriors i la limitació de moviments posaven en risc la producció agrícola de tot l’any.

Quan vam començar a veure pels nostres carrers immigrants que arribaven, sense un lloc on allotjar-se, sense contracte de treball, però amb la promesa d’una futura feina de temporer a les terres de Ponent, realitzada per algun productor agrícola amb la intenció de disposar d’una bossa prou nodrida de mà d’obra, ens vam alarmar. Però aquesta situació no és pas nova, es ve repetint any rere any, i ha estat ara, enmig d’una pandèmia, quan s’ha visibilitzat la falta de garanties sanitàries i drets de les persones treballadores del camp, dels abusos als quals són sotmesos i la despreocupació de les Administracions Públiques.

Però, malgrat indignar-nos, de queixar-nos, d’alarmar-nos i de la situació excepcional que estem vivint, la normativa d’estrangeria continua impedint als estrangers l’accés a drets tan bàsics com són a la residència, el treball, les prestacions assistencials, etc. (les persones immigrants que es troben en situació irregular han quedat fora de l’ingrés mínim vital). És el moment de reconèixer la importància del treball i l’aportació que realitzen a la societat i a l’economia milers de persones immigrants que no tenen papers. Des de la Comissió de Drets Humans i Estrangeria del Col·legi de l’Advocacia de Lleida continuem treballant en la defensa dels drets de totes les persones sense cap distinció, però per poder aconseguir-ho és necessari que la societat abandoni la visió purament especulativa i mercantilista de la immigració. Com va dir Max Frisch: “Vam demanar mà d’obra i van arribar persones.”