ELS DRETS EN L?ESTAT D?ALARMA
L'abandó i el maltractament d'animals no s'aturen davant de la pandèmia
Llegia, no fa gaire, algunes estadístiques que publicaven els mitjans sobre el descens de la delinqüència durant l’estat d’alarma. Per bé que els delictes contra el patrimoni havien descendit vertiginosament, no podem afirmar el mateix respecte a les infraccions administratives i els delictes contra els animals. No és que hagi augmentat la delinqüència o les infraccions contra ells durant la pandèmia, és que no han descendit.
Com a advocada i activista a la Plataforma Animalista de les Terres de Lleida m’han arribat nombrosos casos durant aquest estat d’alarma, des de vendes il·legals d’animals a través de les xarxes socials i animals en estat d’inanició, fins a les habituals negligències per part d’actors administratius que haurien de complir escrupolosament la llei i en nombroses ocasions no ho fan. Els abandons tampoc han cessat malgrat el confinament. La cria descontrolada d’animals a les zones rurals és el germen de l’abandó. La falta d’esterilització d’animals domèstics que campen al seu aire per municipis, finques i zones rústiques, també urbanes, és l’inici de totes aquestes caixes de cadells que acaben a les portes de les protectores, quan no venuts o regalats al millor postor a les xarxes socials, sense compromís d’esterilització, sense contracte, sense identificació mitjançant microxip, tot això obligatori, que acaba en el ja famós abandó del qual som número u en aquest país.
A la quantitat de denúncies que rebem les associacions, hi hem de sumar que moltes no les podem fer efectives, ja que algunes de les persones coneixedores no volen denunciar-ho públicament, no volen declarar, ja sigui per por a les represàlies o perquè simplement netegen les seues consciències passant la pilota a un grup de voluntaris que desinteressadament lluiten dia a dia per intentar frenar aquesta classe de delictes i infraccions.
Cal ser valents, cal saber que és tasca de tots denunciar aquesta classe d’infraccions i delictes, però sobretot cal educar, cal prendre’n consciència. Només així aconseguirem una societat millor, perquè no es va confondre Mahatma Gandhi quan va dir: “La grandesa i el progrés moral d’una nació poden mesurar-se per la forma en què tracta els seus animals.”