COL·LABORACIÓ
Per la bona gent!
historiador
Cantava Maria del Mar Bonet en 1977, en el disc Alenar: “Tres portes tinc a ca meua / obertes a tots els vents. / La que està oberta per tu, / l’altra per la bona gent. / La tercera per la mort, / que la tancarà el meu temps”.
I vet aquí que en aquests temps, els del Covid-19, aquestes tres portes conflueixen en la vida de moltes persones, obrint-se i tancant-se de forma aleatòria massa ràpidament en un destí que ha esdevingut imprevisible. Jo també obro una de les meves portes a la bona gent, la qual identifico, en temps del Covid-19, pel seu altruisme vers els altres. Ho reconec, mentre jo estic assegut a ca meva, hi ha gent que arrisca la seva vida pels altres. Alguns als hospitals, els que ho pateixen més, però també n’hi ha d’altres com l’Eloi, un repartidor de paquets que va fer el lliurament amb normalitat l’1 de maig, en plena Festa del Treball. N’hi ha molts que els devem estar millor confinats. Personal de neteja, de seguretat, dependents de supermercat, pagesos, operaris industrials, periodistes..., i molts més, que em deixo al sac de forma aleatòria perquè no hi hauria espai per acabar l’article. La resta fem el que podem des de casa, uns teletreballant, uns altres penjant de forma virtual el seu talent, i tots sortint al balcó a les 8 de la tarda per aplaudir l’esforç dels valents que lluiten cara a cara amb el virus.
Com vosaltres feu ara als hospitals, residències i altres espais habilitats; al llarg de la història, la més recent o la més antiga, sempre hi ha hagut gent que, de forma abnegada, ha donat el millor de si mateix, fins i tot la vida, perquè els seus veïns se’n sortissin.
Com el malaguanyat metge xinès Li Wenliang, el primer a adonar-se de l’abast de la tragèdia. Wenliang va avisar els seus companys i alumnes, el desembre de 2019, que havia detectat un virus en un pacient que creia que s’assemblava a la SARS, un altre coronavirus mortal, però no li van fer cas. Fins i tot, la policia xinesa el va investigar per “propagar rumors”, i li va recomanar que “deixés de fer comentaris falsos”. Wenliang va contraure la malaltia dies més tard i va morir el 6 de febrer de 2020, tot i que va tractar els seus pacients a Wuhan fins al darrer moment. Ara és un heroi a la Xina, que no va reconèixer la pandèmia fins al gener de 2020. A Lleida també hem tingut herois imprevistos, que només intentaven fer bé la seva feina. Gent com el clergue liberal Josep Castel Miralbés (Binaced [Osca], 1780 - Lleida, 1854), que fou el primer director de l’Institut de Secundària en 1842 i president de la Societat Econòmica d’Amics del País de Lleida. Un home erudit, que va arribar a ser diputat a Corts per Lleida en 1836, però que mai va deixar de banda les seves obligacions en favor de la beneficència. Un comunicat de la Diputació de Lleida, el 20 d’octubre de 1854, informava que “murió cuando estaba prestando a los coléricos los auxilios de su sagrado ministerio”, en plena epidèmia.
Un altre bon exemple d’altruisme el trobem en el metge Frederic Castells i Ballespí (Lleida, 1851 —Tona, 1897), fill de metge i germà de la més coneguda Martina Castells, primera doctora espanyola en Medicina. Castells, que molt bé podria passar com el primer republicà catalanista de Lleida, o si més no, com el seu primer líder, va participar en el Primer Congrés Catalanista, celebrat a Barcelona en 1880, i va fundar una associació anomenada Tranquil Taller per divulgar el catalanisme i fomentar l’educació de la classe treballadora. En 1882 es va traslladar a Barcelona, on va obtenir diversos càrrecs públics relacionats amb la millora de l’higienisme. Mentre feia una inspecció de sanitat a Osona per combatre una epidèmia de febre tifoide, Castells va contraure la malaltia i va morir a Tona als 46 anys. Gràcies a gent com Wenliang, Castel, Castells o el personal sanitari d’ara, hem arribat fins aquí. Per sentir-me millor i encoratjar-vos a resistir us escric. M’agradaria dir-vos que queda poc, però no ho sé. M’agradaria que no patíssiu, però sé que ho fareu físicament i psicològica. Sabeu que forma part de la vostra feina i ho porteu amb dignitat. La meva rendida admiració, com la de tots. Molta sort!