Els ERTOs i les seves pròrrogues

Ha sortit publicat el RD-Llei 18/2020 (norma confusa, mal redactada en alguns conceptes i de difícil interpretació), que recull un seguit de mesures que han estat producte del diàleg social, entre els agents socials i el Govern central. Un instrument jurídic que pretén donar una resposta adequada i flexible a totes les empreses, tant pel que fa a la seva supervivència com per salvaguardar l’ocupació i protegir especialment els treballadors.

Hi ha alguns aspectes a ressaltar i que de forma resumida comentem a continuació:

1.- Es perllonguen els ERTOs (expedients de regulació temporal d’ocupació), més enllà de l’actual vigència de l’Estat d’Alarma i fins al proper 30 de juny, establint-se una nova modalitat d’ERTO: el de força major parcial i destinat a negocis que es puguin anar obrint gradualment: perruqueries, bars, comerços, tallers de reparació de vehicles, etc., però que encara no tenen prou negoci per reincorporar tots els empleats. En definitiva, una normativa adequada a l’actual desescalada, que empara exoneracions de quotes a la Seguretat Social tant dels treballadors que tornin a la feina, com dels que es mantinguin en suspens. Actualment hi ha 530.000 empreses acollides a un ERTO (la crisi ha arrassat amb 55.000 autònoms, segons ATA), amb un total de 3,4 milions de treballadors afectats, que cobren un subsidi d’atur (sense que computi com a tal); que les seves cotitzacions socials les paga l’Estat i amb el compromís ferm de tornar a la feina quan finalitzi l’expedient. Tots sabem que tot això comporta un elevat cost per a les arques de l’Estat, però és una mesura necessària per garantir els llocs de treball i mantenir el teixit productiu.

2.- Un dels principals problemes de la negociació sobre la prolongació dels ERTOs va ser la clàusula de manteniment de l’ocupació associada als treballadors. Aquesta clàusula (que només seria aplicable als expedients de regulació per causa de força major), s’ha flexibilitzat considerablement però encara es resisteix a desaparèixer

Les empreses dins d’un ERTO pel Covid-19 poden acomiadar els seus treballadors? Les corporacions tenen un compromís de mantenir l’ocupació durant 6 mesos, o en cas contrari, si una empresa acomiada algun treballador, aquesta haurà de tornar les quotes exonerades de la Seguretat Social, amb recàrrecs i interessos de demora. S’ha d’indicar que els 6 mesos comencen a comptar des de la incorporació al treball efectiu de les persones afectades per un ERTO, encara que aquest sigui parcial i només afecti part de la plantilla. Tot i això, no es consideraran com a incompliment d’aquest compromís els acomiadaments disciplinaris procedents, la dimissió, mort, jubilació o incapacitat total, absoluta o gran invalidesa del treballador i extinció d’un contracte temporal, per finalització de la seva vigència o per la fi de l’obra. Aquest compromís de mantenir l’ocupació no s’aplicarà a les empreses que tinguin risc d’entrar en concurs de creditors i les que tinguin una elevada estacionalitat en la seva activitat.

3.- No podran acollir-se a un ERTO per causa de força major les empreses i entitats amb domicili en paradisos fiscals.

4.-La norma estableix la impossibilitat de repartir dividends en aquelles empreses que s’hagin acollit a aquest tipus d’ERTO, amb dos excepcions, en què serien procedents: 1) si l’empresa procedís amb caràcter previ a la devolució de les quotes de la Seguretat Social que fins ara s’estava beneficiant i 2) en aquelles empreses que a data de 29 de febrer d’enguany tinguessin una plantilla de menys de 50 treballadors.

Voldria acabar amb una pregunta que es fan molts treballadors que han estat inclosos en un ERTO i que encara no han rebut ni un euro de la prestació, tot i que han passat dos mesos des que es van anunciar les suspensions: quan cobraran? Perquè hi ha situacions familiars que estan al límit.