La mort de la gestió del temps

Energia o Temps?, heus a

quí la qüestió. Treballar no només es tracta de prendre decisions encertades, també significa com gestionem el nostre temps i energies individuals o grupals i en quan ho fem. Com ho fem perquè això succeeixi més sovint? De vegades el problema no és la falta de temps sinó la falta d’energia.

Quan ens sentim bé podem avançar ràpidament en diferents projectes, però quan estem cansats o no estem inspirats passen les hores i no aconseguim donar el millor de nosaltres mateixos. En el món empresarial, es parla molt sobre la importància de gestionar el temps i donem molta formació sobre això, però estem encertats? O ens hem quedat antiquats? Per transformar organitzacions, crec que hem de canviar el focus cap a l’energia i no tant cap al temps. Totes les organitzacions es componen de persones.

Avui dia ens trobem els problemes derivats d’entendre la productivitat: sense anar més lluny, la síndrome de burnout o del treballador cremat, així com també els workaholics, persones que només pensen en treball, fins al punt que afecta la seua vida personal. Aquesta fatiga redueix la implicació, afecta la cultura de l’organització i augmenta la taxa de rotació dels treballadors.

En aquest context, com poden les organitzacions millorar, si el seu principal recurs no es troba també en un flow state? La tendència comuna a estendre les hores de treball en resposta als augments de càrrega no és una estratègia guanyadora ni eficient. El mateix succeeix amb l’energia. L’energia, per definició, és la capacitat que té un cos, una substància o un sistema físic per fer un treball. Una de les primeres vegades que es va parlar d’aquest principi (“gestionar primer l’energia i després el teu temps”) la trobem al llibre The Power Full of Engagement, de l’experiodista de The New York Times Tony Schwartz. Una correcta gestió de l’energia personal permet alliberar temps per a altres tasques que no siguin el treball, augmentar el rendiment i assolir així el flow state: un estat de total involucració, enfocament i energia en una determinada activitat.

Aquesta gestió suposa un equilibri entre el desgast i la recuperació de l’energia. L’equilibri és possible quan s’adquireix la capacitat de transitar entre els estats d’enfocament i d’involucració total –sprint– i els estats absoluts d’abstracció i de descans.

De fet, durant el dia s’han de prendre diversos moments de descans que siguin una veritable abstracció del treball en desenvolupament. Només així el cos i la ment podran recuperar-se per entregar amb eficiència i qualitat en els moments de concentració. No hi ha un cos sa sense una ment sana. Així doncs, el cicle de millora individual només s’aconsegueix mitjançant la combinació de diversos components, entre aquests l’exercici físic, la dieta equilibrada, la nutrició, el temps de descans necessari i les hores de son. Assegurant aquests comportaments positius per al component físic és possible absorbir una quantitat d’energia més gran, essencial per alimentar els moments de sprint.

El control de la gestió de l’energia és la clau en els entorns VUCA (volàtil-incert-complex-ambigu), com els que estem vivint, i els neurolíders són els agents del canvi per transformar les organitzacions i focalitzar tots els esforços en la direcció adequada, mantenint el focus en els moments de màxima energia, així com aconseguint altes quotes del rendiment i acompliment dels seus equips.

Gestiona primer la teua energia i, a continuació, el teu temps.