Temporers: on sou, Estat i Generalitat?

Aquests darrers dies Lleida ha estat present, lamentablement i quasi més que mai, en els telediaris de molts mitjans d’arreu de l’Estat espanyol per la situació indigna en què es troben un nombre creixent de treballadores i treballadors temporers, arreu de les Terres de Lleida i, especialment, a la capital de la demarcació. La inacció de totes les institucions en els darrers anys ens ha portat a molt mal lloc, cosa que afecta així les treballadores temporeres, la imatge de Lleida com a marca, les seves institucions i sectors claus del territori. Cal reconèixer que el sistema és pervers i que aquesta problemàtica no s’escapa de l’esquitx de racisme estructural i institucional que, malauradament, encara és necessari combatre dia a dia. Molts treballadors temporers no tenen papers i molts dels que en tenen no estan en la situació que demanda el sector de l’habitatge privat. Tot el pes de l’atenció i l’operatiu a aquests treballadors recau sobre els serveis públics, que es troben en una situació d’enorme infrafinançament i de manca de suport absolut per part de les administracions de l’Estat i la Generalitat. A aquesta situació, que es repeteix any rere any, se suma enguany la complicadíssima gestió de les mesures derivades de la pandèmia.

Tanmateix, ara és moment d’esmenar errors i cercar solucions, d’aplicar l’anàlisi i el sentit crític. Catalunya i Espanya no poden abandonar la Paeria a la seva sort i cal exigir a la Generalitat i a l’Estat que reaccionin amb urgència i assumeixin un problema que és global.

Des de l’inici de la preparació d’aquesta campanya vam demanar ajudes directes als ajuntaments per afrontar la situació, especialment greu a la ciutat de Lleida, que arrossega dificultats financeres anteriors a aquesta crisi, i aquesta petició només va comptar amb la resposta insuficient de la Diputació. Cal que l’Estat i la Generalitat actuïn amb urgència per resoldre les necessitats de finançament i gestió d’un operatiu que ara mateix assumeix la Paeria en la seva totalitat i que posa al límit les capacitats de l’ens municipal. Cal que Estat i Generalitat assumeixin el cost i la gestió de l’augment de capacitat de l’operatiu d’allotjament.

També hem traslladat en múltiples ocasions la demanda de regularització d’uns treballadors i treballadores temporeres imprescindibles per al teixit de recuperació social i econòmica. Ho hem traslladat a la Diputació, a la Generalitat, al PSC-PSOE al govern de l’Estat espanyol i, fins i tot, ho hem portat en els darrers dies al Parlament Europeu. Cal una solució jurídica immediata perquè aquestes treballadores puguin gaudir dels serveis socials, sanitaris i laborals als quals tota persona treballadora té dret. Exigim doncs, una vegada més, solucions efectives per dignificar i millorar l’operatiu d’atenció a les persones temporeres, així com que s’atengui amb determinació l’itinerari de solucions de futur que, necessàriament, ha de passar per garantir recursos residencials suficients. Si, com reconeix el president de la Generalitat, “hem fallat” davant la situació dels temporers vivint al carrer, cal que Generalitat i Estat rectifiquin amb urgència per solucionar aquest problema i reconeguin que tant el sector com els ajuntaments estan fent un gran esforç per garantir la millor campanya possible amb les limitacions i dificultats que existeixen. Només des de la suma, l’entesa i la col·laboració lleial estarem a l’altura de les necessitats del bon funcionament d’una campanya i d’una atenció que sabem complexa.