Pedres a la catifa vermella de la Llotja

El Govern “honest i transparent” de la Paeria ha abaixat finalment el teló de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya després de 25 anys assentat a la nostra ciutat. Aquesta decisió, presa a les fosques de forma unilateral, suposa una estocada a una exposició de talent de primera magnitud que esdevé un referent internacional i un projecte consolidat que ara es veu menyspreat pels qui pretenen canviar-ho tot, especialment pel que fa a la nostra cultura i tradicions.

La curta mirada de l’actual equip de Govern, on segons sembla el món s’acaba als 211,7 quilòmetres quadrats de superfície de la ciutat, no té sentit en un món globalitzat on és totalment compatible apostar pel talent de la gent d’aquí –en un format d’esdeveniments culturals i audiovisuals que ja ha proposat el regidor Jaume Rutllant– i un certamen de cinema que traspassa fronteres. Per això és difícil comprendre que es vulgui encapsular un festival de renom en una agenda cultural que en cap cas tindrà el ressò mediàtic que sempre ha generat la Mostra. Trobo inexplicable que ni Paeria ni Diputació apostin per un dels pocs aparadors de cinema llatinoamericà de qualitat que trobem en l’Europa del segle XXI.

Cap institució pot patrimonialitzar-se d’un certamen que ha estat fruit de moltes hores de feina amagada, nits sense dormir i nervis a flor de pell. Però sense l’ajut de les administracions, el Centre Llatinoamericà (propietari de la Mostra) difícilment podrà assumir les despeses que suposa la seva celebració. Estem parlant que els comptes progressistes i de caràcter independentista (no és intranscendent) no contemplen la despesa de 45.000 euros que sí que ho feia en els darrers anys, després que els socialistes ja retallessin aquesta aportació a la meitat. Pel que sembla, la Diputació –del mateix color polític–, que en donava 15.000, tampoc té previst fer-ho de cara a l’any que ve. Per tant, si els organitzadors volen continuar apostant per Lleida, hauran de fer molts equilibris per aguantar-se sobre un cordill sense xarxa a sota.

El nostre grup municipal, a través d’aquest escrit, vol manifestar el nostre desacord envers aquesta inconcebible decisió. Volem reconèixer la tasca desenvolupada durant tots aquests anys pel seu director, Juan Ferrer, així com la del president del Centre Llatinoamericà, Osvaldo Francia, amb qui ens reunirem per escoltar les seves inquietuds i ambicions de futur.

Val a dir, i amb tota la raó del món, que estava sorprès perquè l’alcalde no s’havia dignat ni a rebre’ls, però ja li vaig explicar que no es preocupés perquè aquesta era una pràctica habitual d’un paer en cap que passarà a la història de Lleida com el batlle del “ni está ni se le espera”.

És preocupant que es vulgui excloure un certamen de màxim nivell que posa el nom de Lleida dintre del món cultural, i pel qual han desfilat destacadíssims directors, productors i actors per la catifa vermella de la Llotja.

Cada cop estic més convençuda que aquesta expulsió ve motivada per qüestions merament identitàries, ideològiques i lingüístiques. En cap cas, la suposada manca de diners del consistori justifica aquesta decisió quan la pròpia exposició cinematogràfica reverteix directament en la ciutat, en benefici de comerciants, restauradors i hotelers lleidatans, i quan som capaços de destinar gairebé el triple del que s’adjudicava a la Mostra, a un torneig de pàdel.

Confiant en una rectificació per part del Govern, m’uneixo a les paraules de l’actriu Mercedes Sampietro: “Amics de la Mostra, comparteixo la vostra tristor i frustració. Espero que aviat ens reunim de nou.”