El govern distant

Aquest divendres, en el marc del Ple de la Paeria, ens vam sumar i vam votar sí a la creació d’una comissió d’investigació pels casos d’abusos denunciats a l’Aula de Teatre de Lleida. Vull que quedi clar que tant a mi com al grup municipal socialista sempre ens trobaran al costat de donar tot el suport a les persones que hagin patit casos com els denunciats. Recordo perfectament el dia en què les noies denunciants van creuar la porta del meu despatx per explicar-me els seus testimonis. Feia poc, molt poc que era alcalde, i vaig quedar corprès del sofriment d’aquelles dones i, per això, amb tota la determinació del món vaig portar el cas a la Fiscalia. Sempre serem al seu costat i treballarem en tot allò que condueixi al fet que cap cas com aquests es torni a produir mai més. Per això hem donat suport a la creació de la comissió, però hem apuntat que no volem que es barregin conceptes com ara la naturalesa dels models de gestió i els fets objectius. La nostra lluita l’encaminarem a partir d’ara també a treballar per crear iniciatives legislatives de caire global que evitin que casos com els que es van denunciar a Lleida no prescriguin i hi hagi una reparació real de les persones afectades. Estem amb vosaltres, ara i sempre.

En el Ple d’aquest divendres, d’alguna manera s’ha posat de manifest que, tal com vam alertar el govern, les ajudes de promoció econòmica i de promoció de la ciutat serien d’estricta necessitat un cop anéssim recuperant la “nova normalitat”. Vam presentar un pacte de ciutat per la recuperació econòmica de Lleida i vam advertir que l’estalvi de 500.000 euros generat per l’ens de Turisme de Lleida seria necessari per poder donar ajudes al sector de l’hostaleria i a crear campanyes que atraguessin visitants a la nostra ciutat, a les nostres cafeteries i restaurants, als nostres monuments i en definitiva al nostre territori. La Paeria va decidir no escoltar-nos, i ara som davant d’una incorporació de diners a la partida de Turisme per ajudar a aquests empresaris, una partida de 60.000 euros que, per cert, considerem del tot insuficient. Aquesta hostaleria que necessita ajudes és l’espai on socialitzem, on compartim vivències, i cal protegir-los en moments de fragilitat com l’actual. Vam fer propostes per la promoció de la ciutat i també per la cultura, dos eixos que van lligats perquè tan sols serem una ciutat preparada si som una ciutat de cultura. Ajudem els nostres gestors i promotors culturals, donem vida a les escoles de música i de dansa i recuperem l’esperit d’aquella Lleida cosmopolita, moderna però arrelada al territori i a la seva gent.

En definitiva, tot això que us trasllado té una base clau. El consens. Cal consens abans de prendre decisions, cal parlar amb les persones, amb els col·lectius i amb les institucions. Parlar, escoltar i treballar la discrepància perquè prendre decisions és fàcil, però equivocar-se sense haver-ho consensuat ho és encara més. Consensuant ens hauríem evitat molts disgustos en temes de mobilitat a Lleida, amb les vianalitzacions de carrers, en relació a les tarifes de les piscines, que finalment no es rebaixaran de preu, o també, per què no dir-ho, imposant allò del “Tancat per vacances” a la Paeria, que per molt que s’entestin a dir des del govern, ha suscitat queixes veïnals i descontent dels treballadors i treballadores de la Paeria. M’adono que aquest govern ha situat frontalment els comerciants, el veïnat i els treballadors i treballadores municipals. No percebem canvis en positiu. La ciutat avançarà només en positiu si va a l’una i amb consens. L’escletxa entre el govern de Paeria i la ciutadania cada dia es fa més gran, una ciutat que no se sent escoltada i que tampoc està informada pel govern que s’autoproclama el govern de la transparència.

Per últim, un exemple clar d’aquest distanciament és l’acte anomenat Àgora de Lleida, que té vocació de ser un congrés de ciutat, si no fos perquè la ciutadania ni hi és, ni se l’espera. A l’Àgora hi participaran diverses personalitats de confiança dels partits que governen la Paeria, vagi per endavant tot el nostre respecte a les persones que intervindran, però on estarà representada, dins d’aquesta Àgora, la societat lleidatana? Aquesta és la participació per la qual advoca aquest govern? Aquest model que presenta la Paeria no és el model que els i les socialistes volem per Lleida. El que ens sembla és que Lleida necessita decisions que es puguin aplicar demà mateix, no pas fòrums i debats filosòfics, més de l’àmbit acadèmic que del polític. Ah, per cert, hi és la UdL, en aquesta Àgora? Doncs tampoc. No el veiem i creiem que aquest escenari plantejat pel govern de la Paeria i per l’alcalde Pueyo no porta enlloc. I potser no és només cosa nostra. El que ens deixa encara més perplexos és que aquesta proposta de l’alcalde de Lleida no és un model compartit ni dins del mateix govern.