COL·LABORACIÓ
Estudi de casos: Lleida, la pandèmia i el confinament
Enginyer agrònom I Rector de la Universitat de Lleida (1993-2003)
L’estiu del 1969, un any després de la Primavera de Praga, vaig obtenir una beca IAESTE d’estudiants d’enginyeria per a realitzar una estada de dos mesos a l’Estació Federal d’Assaigs Agrícoles a Reinkenhold (Suïssa). En arribar, l’Estació s’havia ocupat per poder proporcionar allotjament a cada un dels estudiants que, procedents de diferents països, coincidíem en aquella interessant estada de treball, que ens va ajudar a veure món i a airejar les nostres mentalitats.
Anys més tard, el 1971 vaig obtenir una beca de Govern Francès per a realitzar estudis de postgrau a la Universitat de Nancy (França). També en aquest cas, la Universitat s’ocupava de l’allotjament dels estudiants estrangers que rebia cada any. Una vegada, la policia em va demanar que em personés en les seves dependències. Moltes persones (immigrants) ocupaven els passadissos i esperaven. En identificar-me com a becari del Govern francès, la policia em va obrir pas entre la multitud i vaig ser atès amb amabilitat i celeritat.
En els meus anys d’activitat professional com a enginyer agrònom, un dels treballs que he tingut ocasió de fer, allà pels anys 1980, va ser un estudi de sòls, per a realitzar una plantació de vinya implementat mesures per a la conservació de sòls i l’aigua, cosa que ara anomenem criteris de sostenibilitat, preocupació per la protecció del sòl que, lentament, s’està obrint pas entre nosaltres.
Però, el cas, que vull portar aquí, és que, alhora que es construïen terrasses per controlar l’aigua d’escolament superficial i s’anaven plantant les vinyes, l’empresa (francesa) feia construir uns pavellons amb llits, dutxes i lavabos (no era un hotel amb estrelles), per proporcionar un allotjament a cada un dels estudiants, m’equivoco, per a cada un dels temporers, m’agradaria més poder-los denominar personal per a la recol·lecció del raïm que, procedents d’altres parts, acudeixen a col·laborar amb el negoci (retorn econòmic) de l’empresa.
Potser a Lleida, les escoles, educant els/les que pugen en sensibilitat social; els propietaris de plantacions de fruiters (que s’excloguin els complidors) assumint les seves responsabilitats d’allotjament (tractament) per als que vénen cada any a col·laborar amb ells recollint la fruita; els ajuntament locals mostrant major sensibilitat social regulant, i qui vulgui o es doni per al·ludit, podrien posar el país al nivell de l’Estació Reinkenhold (Suïssa) de l’any 1969, de la Universitat de Nancy (França) de l’any 1971, o d’una empresa a Masquefa (Catalunya) el 1980, encara que només es tracta d’immigrants, actuant en conseqüència al seu moment.