Responsabilitat

Diu un savi refrany andalús: “De día no veo y de noche me espulgo”, que significa que per actuar, tries el pitjor moment per fer-ho (la nit!). Doncs bé, l’Ajuntament de Lleida, en tota aquesta situació de rebrot de la Covid-19, ni una cosa, ni l’altra. No actua, ni de dia ni de nit. Ni abans ni ara. El dubte és: a què espera l’alcalde i l’equip de govern? Que sigui massa tard? Que l’alcalde ha estat el gran absent de la gestió de la pandèmia a Lleida ho sap tothom. Que la seva actitud no ha estat en cap cas de defensa de la ciutat en tota aquesta greu situació, també. És per això que l’“afartament” és general i ja no parlo només del veïnat de Lleida, parlo també dels mateixos membres del govern, de la cohesió interna entre equip de govern. Sincerament penso que s’ha descosit, que ja no és d’extrema coordinació tal com requereix l’actual moment que vivim i això suposa per nosaltres, el primer grup a l’oposició de l’Ajuntament de Lleida, ser-hi de dues formes: oferint la nostra mà estesa a la ràpida recuperació de la ciutat i també en la crítica més seriosa i responsable de la poca, gairebé inexistent, actuació d’aquesta Paeria. La que alguns volien i a tants (o més) ha decebut.

Cal recordar-li a l’alcalde que és l’alcalde de totes i tots els lleidatans i que la responsabilitat és seva i només seva, la de vetllar pel benestar de totes i tots. La de reclamar a la Generalitat tot allò que no està donant a Lleida, que recordo que és la segona capital de Catalunya i que com deia en una roda de premsa dimecres, Catalunya necessita Lleida per la reconstrucció post-Covid-19. Que la Síndica de Lleida hagi estat molt més contundent que l’alcalde, cosa que agraïm i a la qual donem tot el suport, no s’entén, ni nosaltres com a oposició ni crec que cap ciutadà o ciutadana.

Defensar la ciutat i la seva ciutadania. No sé si ho té prou clar l’alcalde, no ho sembla, almenys, però per sort li han recordat altres grups polítics del mateix govern. Ara no toca suportar la situació com es pugui, ara toca encapçalar els interessos dels i les lleidatanes del “vital” personal sanitari de Lleida. Ells i elles sí que estan preparats i a l’alçada per molts cops que rebin i per moltes dificultats que tinguin, dels qui tenen botigues, o restaurants, dels qui són autònoms, dels pagesos..., en definitiva, d’aquells que els van votar i dels que no ho van fer. Perquè en moments difícils cal deixar-se la pell com a servidors públics, ser valent i posar per sobre de totes les institucions els interessos dels lleidatans i lleidatanes. Ja n’hi ha prou de posar-se de perfil, passin a l’acció, prenguin la responsabilitat que tenen i ajudin al fet que la ciutat torni a ser el que era abans. No abandonin els barris i el seu veïnat. El seu mètode de governança no ha funcionat fins ara. El repte és majúscul, complicat, però precisament per això cal ser al peu del canó per respondre, resoldre, proposar, reclamar i sobretot que la ciutadania no se senti abandonada, que se’n sent.

Diuen que potser el primer grup de l’oposició no som prou durs, no som prou punyents, no apareixem prou o no se’ns veu… però que no actuem amb contundència o aixecant el to, no vol dir que no estiguem molestos i preocupats. No vol dir que no ens afecti tot el que està passant a la nostra ciutat. Al contrari, ens importa Lleida i la seva ciutadania i per aquest motiu hem optat sempre per la proposta i no per l’atac sense límit, pels pactes de ciutat i no per l’enfrontament directe, per la cooperació política i no per donar l’esquena, tal com sí que ha posat en pràctica el govern de Miquel Pueyo des de l’inici del mandat. Des de la discrepància, però amb respecte i sobretot pensant en els i les lleidatans, aquesta és la nostra manera de fer. Nosaltres, els i les socialistes no hem perdut el nord. Per això volem seguir treballant per Lleida.

Ara bé, on sí que ens veuran i ens trobaran és radicalment en contra de la manera de fer i de gestionar de l’alcalde de Lleida i de l’equip de govern, i això també va per als senyors Postius i Talamonte. Ara bé, la nostra manera de fer oposició no s’aproximarà gens a la que ens van fer a nosaltres. Ni un pam. Perquè nosaltres som els del respecte i els de la crítica per avançar, no pas els de l’atac costi el que costi.

Necessitem un lideratge fort i determinant perquè només així aconseguirem que Lleida no sigui menyspreada en cap sentit. Som una de les zones productores més importants de Catalunya, tenim espais emblemàtics que els turistes han de poder conèixer, de la ciutat i per descomptat de tota la província, tenim la millor gent, solidària i acollidora com ha assegurat la Síndica de Lleida, i ho compartim. Que ningú ho oblidi, som la segona capital de Catalunya.

No ens podem permetre tenir al capdavant de la ciutat algú que passa de puntetes per les problemàtiques. No ens ho mereixem. Facin autocrítica. Siguin tan transparents com abanderen. Els i les socialistes seguirem reclamant més lideratge i més cooperació política per totes i tots els lleidatans. Els ho devem. Ens ho devem.