Crònica d'un esperpent continu

Dilluns 22 de juny. El Govern d’Aragó fa retrocedir a la fase 2 les comarques de la Llitera, Cinca Mitjà i Baix Cinca pels rebrots que estan tenint. Dos dies després hi inclou la comarca del Baix Aragó-Casp. Unes comarques limítrofes a la nostra, el Segrià, i amb les mateixes característiques i intercanvi de població. A Lleida es planeja una nit de Sant Joan “en què han d’extremar-se les precaucions i evitar aglomeracions”. El tripartit de la Paeria vol obrir les piscines perquè fa molta calor.

Divendres 3 de juliol. Roda de premsa de la Consellera de Salut a Catalunya al costat del nostre alcalde, inaugurant un inflable que ha de fer de sala d’espera a l’Hospital Arnau de Vilanova. Un missatge: “No us alarmeu. Porteu mascaretes i renteu-vos les mans.” Les piscines s’obriran el 15 de juliol, com estava previst.

Dissabte 4 de juliol. Roda de premsa del President de la Generalitat anunciant el tancament del Segrià. Del missatge es dedueix que la gent ha de tornar abans de les 16.00 a casa, i que ha donat instruccions al Conseller d’Interior perquè els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana multin els qui no respectin les normes que “protegeixen a tots”. No es prenen mesures sanitàries addicionals. Simplement, es tanca la comarca perquè ningú no hi pugui entrar ni sortir. Genera tanta alarma que la Síndica de Greuges de Lleida denuncia la “falta de proporcionalitat” del confinament de la comarca, que creu una “vulneració indiscriminada del dret de llibertat de circulació, insuficientment justificada”. El tripartit de l’ajuntament pren una mesura transcendental (noti’s la ironia, si us plau): no obrirà les piscines ni els centres cívics. A l’Aragó, mentrestant, disminueixen substancialment els contagis.

La setmana que segueix transcorre amb una calma tensa: cues enormes per entrar a la ciutat. Els camins agrícoles i secundaris es converteixen en autèntiques autopistes per esquivar els controls i els embussos. No hi ha accidents de miracle. Porres per veure quan es confina la població.

Els negocis pateixen pèrdues notables. Desenes d’ells abaixen les persianes directament. Alguns, massa, no les tornaran a apujar: no han pogut aguantar tants revessos econòmics. Se sol·liciten desenes de metges per atendre una situació d’emergència. Se sol·liciten, però no es cobreixen les vacants. Els contagis a Lleida es multipliquen. La por i la incertesa es distingeixen a tot arreu.

Divendres 10 de juliol. Tota la comarca espera, però no ocorre res. Tampoc no passa res dissabte. Diumenge. Aquesta vegada sí: amb tota la pompa (dos consellers, president de la Diputació i consell comarcal i alcalde) ens tanquen a casa. Amb un marge de sis hores. Volen tancar negocis i activitats socials i esportives. S’imposa el teletreball encara que no s’estigui preparat per portar-lo a terme. No hi ha pla d’ajuts ni a famílies ni a empreses que tanquen. No hi ha més mesures sanitàries que les imposades a cadascun de nosaltres. No hi ha cap protesta del nostre alcalde, qui accepta sense queixar-se la situació. No hi ha protesta de l’alcalde, però sí dels veïns, que estan (i estem) farts que se’ls tingui per un zero a l’esquerra. Es produeix una manifestació espontània. També hi ha protestes del grup municipal de Ciutadans, que exigeix veure la interlocutòria del jutge que permet aquest confinament. No hi ha interlocutòria. No hi ha competències. A altes hores de la nit el jutge d’Instrucció número 1 paralitza el confinament de Lleida al considerar que les mesures són desproporcionades i recorda que aquesta és “una competència estatal i s’exerceix, a més, amb la garantia de la intervenció del Congrés”.

Dilluns 13 de juliol. El president de la Generalitat anima a contradir la decisió del jutjat. Anuncia un decret per donar “seguretat jurídica”. La gent no sap si ha d’anar a treballar. La confusió és total. No hi ha dimissions, ni a l’ajuntament, ni a la Diputació, ni a la Generalitat. Mentrestant, els contagis es multipliquen, tant a la comarca del Segrià com a la resta de Catalunya. A l’Aragó, en canvi, la situació sembla controlada.