Drets lingüísticsals jutjats

El Pacte internacional de drets civils i polítics de les Nacions Unides, el Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels drets humans, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, el Conveni marc per a la protecció de les minories nacionals i la Declaració universal de drets lingüístics, consagren el dret a usar la llengua pròpia dins del propi territori, tant en la vida pública com en la privada. Pel que fa a Catalunya, aquest dret es recull al capítol III del títol I de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de l’any 2006, establint-se a l’article 32 que “totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes”.

Concreta més en el seu article 33.2 que totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua de la seva elecció.

Aquest és un dret que sembla que els usuaris de l’administració de justícia, per un o altre motiu, no exercim gaire sovint. Segons el darrer informe de política lingüística, l’àmbit de la justícia és clarament deficitari quant a l’ús de la llengua catalana, de fet podem dir que és l’àmbit en què se’n fa menys ús, el percentatge de sentències en català ha anat disminuint de manera dramàtica en els últims deu anys. Si l’any 2007 el 16,77% de les sentències van ser redactades en català, l’any 2018 només ho van ser un 7,7%, un percentatge inferior a l’any 2017, que va ser d’un 8,2%. La realitat és que malauradament la llengua catalana té un caràcter marginal als nostres jutjats.

De fet, la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya va aprovar el novembre del 2019 una Proposta de resolució que recull la greu situació de la llengua en l’àmbit de la justícia, la seva marginació sistemàtica en aquest àmbit.

Revertir aquesta situació és cosa de tots, dels professionals del dret, de l’administració de justícia, dels jutges i lletrats, però també i principalment de la ciutadania, que ha d’exercir els seus drets, n’ha d’exigir on calgui respecte i compliment. Des de la comissió de llengua de l’ICALL, volem recordar-vos que podeu adreçar-vos en català tant oralment com per escrit a totes les administracions, inclosa la de justícia, i ésser-hi atès. També en cas que hagueu de prestar declaració, teniu dret que aquesta sigui recollida en la vostra llengua.

Teniu dret a rebre en català totes les notificacions, documents i comunicacions. Us suggerim que comenceu per demanar al vostre advocat o advocada que la seva actuació oral o escrita sigui en català, i també que sol·liciti expressament al jutjat que el procediment es tramiti en català. No en tingueu cap dubte: totes les actuacions judicials fetes en català són plenament vàlides i eficaces.

Cal ser sabedors dels nostres drets, per exercir-los sense vacil·lació i amb fermesa. Tot i això i malgrat que la majoria del personal serà plenament respectuós amb la vostra opció, podríeu trobar-vos amb alguna situació no desitjada. En aquest cas, i si veieu vulnerats els vostres drets lingüístics o us sentiu discriminats per utilitzar la llengua catalana, no dubteu a posar-ho en coneixement del departament de justícia, del nostre Col·legi o de qualsevol altra entitat de defensa de la llengua. Normalitzar l’ús del català a la justícia comença per cadascun de nosaltres.