Lleida, a les potes dels cavalls

despropòsit rere despropòsit. Error rere error. Amb o sense intencionalitat el (des)Govern de la Generalitat ha abandonat Lleida a la seua sort. El Covid-19, de manera generalitzada, ha posat en evidència moltes qüestions del nostre fer diari que hauran de ser corregides, tant des d’un punt de vista individual com col·lectiu. El que sí que tenim clar els lleidatans és que aquest virus ha constatat el que portem recordant a les autoritats catalanes i que sempre han fugit per la tangent: Catalunya acaba a la Panadella i el centralisme de Barcelunya és molt més nociu que el de Madrid.

No es tracta de victimisme, sinó de dir alt i clar que ens tracten com si fóssim súbdits d’una república acomodada en l’imaginari dels qui dirigeixen el timó d’un vaixell que va a la deriva.

La imatge negativa de Lleida que s’està projectant a través dels mitjans de comunicació és fruit únicament i exclusivament d’una pèssima gestió a l’hora d’atallar amb contundència els rebrots en una part de la comarca del Segrià. Tan complicat era prendre mesures quan el passat dia 22 de juny es van detectar focus d’infecció a l’Aragó i on van retrocedir automàticament de fase de desescalada, tenint en compte que se situaven a vint quilòmetres de les poblacions que ara es veuen més afectades? Per què a Lleida passem de Fase 3 a la “nova” normalitat en un parell d’hores?

Davant la desinfecció de carrers i equipaments municipals, i rastreig de contagiats i proves serològiques, els (ir)responsables polítics –que no experts en pandèmies– han optat per tancar-nos als que sí que hem complert i enfonsar el teixit productiu; en definitiva, ens heu deixat a les potes dels cavalls.

La falta de descoordinació entre les administracions i la manca de lideratges per afrontar aquesta situació ha estat evident. La vostra desídia, falta de transparència i desastrosa comunicació es tradueix en l’ensorrament i fallida de milers d’establiments, entitats i famílies. Tanmateix, i lluny que algú es prengui la molèstia de dimitir, encara hem d’aguantar petulants declaracions que pretenen ocultar les errònies decisions que han convertit Lleida en una província d’empestats. No teniu vergonya.

Des del passat 28 de juny, data en què el secretari de Salut Pública va deixar el lloc per motius de salut, no hem sentit ni una sola veu experta en la matèria. Una autoritat científica dóna legitimitat al missatge de qualsevol polític i el Govern ni s’ha preocupat a buscar una alternativa al Dr. Joan Guix.

Com ja és habitual al Govern de la Generalitat i la Paeria, han derivat les seues obligacions en els ciutadans –infinitament més responsables que ells–, que s’han traduït en un confinament de caire polític, sense base jurídica sòlida i en el qual paguem justos per pecadors. Forassenyades i inoportunes han estat les propostes del govern local, volent regularitzar les persones sense papers i donar una paga a les persones sense sostre i temporers perquè es confinin, cosa que ha comportat automàticament un efecte crida.

Per treure Lleida del pou en què ens han ficat, l’alternativa passa per realitzar microconfinaments en els espais on es detectin positius amb el seu rastreig corresponent, permetre l’obertura de terrasses amb les mesures de seguretat establertes i una injecció de prou liquiditat i de forma immediata.

Imprescindible, a més, censurar comentaris d’alguns supremacistes com el del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell; la portaveu del Govern, Meritxell Budó; el conseller d’Interior, Miquel Buch; o la d’Agricultura, Teresa Jordà.