Recuperem l'autoestima del nostre territori

Els pagesos i pageses des de la revolució agrícola ens hem trobat amb diferents entrebancs que ens han portat a pensar que seríem l’última generació que viuríem del fruit de la terra que trepitgem. I en aquests moments no és menys cert, ja que tenim entre les mans una campanya en què poques coses ens van a favor: una pandèmia com la de la Covid-19

–com a sector fem tots els esforços possibles: testos massius, aïllem els positius tan aviat com els localitzem...–, opinió pública que, sovint, ens desqualifica pels temporers –tot i que la majoria treballem de manera socialment responsable– i lobbies de pressió que ens desacrediten contínuament com a aptes per poder vendre els nostres fruits a un preu just.

L’administració pública ha d’impulsar polítiques que siguin favorables a un desenvolupament sostenible i vertebrat a les zones rurals del nostre país per poder assegurar-hi el sector primari, que n’és la base, i també d’altres que en són el millor complement. En conseqüència, no qüestiono els confinaments del Segrià, però sí la gestió d’aquest, com ara els talls de les carreteres pels controls policials, els quals ens perjudiquen en la part logística. La “marca” de Lleida és reconeguda a tot Europa i la nostra fruita valorada per tot el continent. Caldria que tots plegats poguéssim fer una reflexió objectiva en relació amb la manera com s’ha contribuït a la desvalorització dels nostres productes i conseqüentment les nostres comarques.

Les organitzacions agràries i empresarials del sector hem de consensuar unes línies bàsiques i coordinades per tal de vetllar per la supervivència de la fruita dolça a les nostres terres: assegurar un preu digne per a la nostra collita, promoure el consum de la nostra fruita, facilitar el relleu generacional en les empreses agropecuàries, entre d’altres.

Hem de saber acceptar els reptes que ens venen al davant i treballar per superar-los. Actualment, la problemàtica de les persones migrades sense papers és una de les que més mal ens fan com a sector, però jo em pregunto: fins a quin punt ens n’hem de corresponsabilitzar els pagesos i pageses? La gran majoria tenim el lloc adequat per als nostres treballadors/es, cada any tenim les mateixes colles de temporers, la qual cosa indica clarament que ni el pagès ni el treballador estem en desacord. Cap actor de la cadena pot quedar fora d’aquestes línies si volem tenir un país digne per a tota la societat.

És per aquesta raó, i per molt més, que aquest és el moment de recuperar l’autoestima per a la nostra terra, només així ens en sortirem! Consumint producte local o de proximitat no només gaudirem d’un producte fresc i de més qualitat, sinó que també ajudarem a mantenir l’entorn i les zones rurals tal com ens agrada veure-les: cuidades, amb vida i sense grans incendis forestals que arrasin les nostres estimades terres de ponent de cap a peus.

Des de fa escassament tres mesos soc el nou responsable de la fruita dolça d’Unió de Pagesos. Vaig néixer a Ivars d’Urgell fa 31 anys en una casa on es respirava el sector primari i l’ensenyament per totes bandes, en un poble i una zona on l’economia principal sempre ha vingut d’allò que hem cultivat a la terra. Vaig acceptar aquest repte amb l’objectiu de poder posar el meu granet de sorra en allò que m’estimo: la terra, la seva gent i un futur digne per a tots ells. Els camins per poder arribar-hi de ben segur que són variats, però res està més clar que hi hem d’arribar tots plegats.