Taula de reconstrucció: el que és correcte

Hem estat colpejats. Tots. Com a la resta del món, Lleida ha hagut d’afrontar una pandèmia que ha posat a prova no només la capacitat del nostre sistema sanitari, sinó la de les nostres mateixes famílies. El nostre primer record ha d’anar, precisament, per a totes aquelles persones que han mort a causa del coronavirus. A ells i a tots els seus éssers estimats, que els han hagut de plorar abans de temps, en condicions molt difícils i sense si més no poder acomiadar-los com mereixien.

El nostre segon record és per a aquelles persones que han hagut de deixar de treballar a causa d’aquesta situació. Sobretot, per a aquells que s’han quedat sense feina de forma permanent. Per a ells i per a aquells que han hagut de prescindir dels seus serveis.

Mantenir un negoci ara mateix és una tasca titànica, però més necessària que mai, perquè dels nostres comerços, dels nostres autònoms i de les nostres empreses depèn que aquesta ciutat continuï tenint un futur. El nostre tercer record és per a totes les persones i entitats que han fet possible que Lleida continués funcionant quan ens obligaven a parar. Al personal sanitari, al de neteja, al de les botigues d’alimentació. A les caixeres. Als reposadors de supermercat. Als transportistes. Als agricultors i els seus treballadors. Als policies, als funcionaris i a la resta de servidors públics. A aquells que han teletreballat. Als voluntaris que han facilitat la vida dels qui ho tenien més difícil. I a aquells que, amb el seu confinament, han evitat que el sistema col·lapsés. Per tots ells –per tots vosaltres– estem avui aquí.

Lleida ha rebut un dur cop. No només en l’àmbit sanitari i en l’econòmic. També en la moral, amb unes mesures que el temps jutjarà si han estat o no desproporcionades i injustes. Però que és innegable que ens han deixat en una situació molt delicada. Una situació que dista molt d’haver acabat. Aquesta malaltia ens ha canviat la vida, i és moment de començar a afrontar-ho. Si estem demanant als nostres veïns que canviïn els seus hàbits, les seues relacions, els seus somnis, nosaltres, com a polítics també hem de començar a canviar. Hem d’entendre que aquesta crisi no va de partits o d’ideologia. Va del nostre futur com a veïns de Lleida, i de les nostres prioritats com a ciutat. I per això, des de Ciutadans vam proposar crear una taula de reconstrucció de la ciutat que englobés tots els sectors del nostre municipi. Tots. El món empresarial, l’acadèmic, les entitats, els partits polítics, els empleats públics... Tots han de tenir-hi cabuda, perquè entre tots hem de trobar les solucions que facin de Lleida una ciutat preparada per al futur immediat i el que ha de venir. Celebrem que la resta de grups també hagin fet seua la nostra proposta. Amb les seues aportacions, ara és de tots. Perquè no és moment d’individualismes, sinó de treball col·lectiu. No és moment de buscar el benefici propi, sinó de fer el que és correcte. Encara que el que és correcte sigui difícil. Però precisament perquè és difícil necessitem els millors per sortir d’aquest sot i els que poden aparèixer en el futur. Només treballant junts, colze a colze amb experts de tots els àmbits, podrem trobar solucions a aquest esdevenidor incert.