El Tribunal Suprem es pronuncia sobre el repartiment de les despeses hipotecàries de notaria, registre i AJD

Després de la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (d’ara endavant, TJUE) de 16 de juliol de 2020, en data 24 de juliol el Tribunal Suprem va dictar la sentència 457/2020, mitjançant la qual va ratificar la seua postura sobre el repartiment d’algunes de les despeses hipotecàries al·legant que el TJUE havia ratificat plenament l’acordat en el seu dia per les sentències dictades pel Ple de l’Alt Tribunal en data 23 de gener de 2019. En aquesta nova resolució, el Suprem va resoldre únicament els dubtes que allotjàvem sobre les despeses de registre, notaria i Impost d’Actes Jurídics Documentats, deixant per a una altra ocasió el pronunciament sobre els altres conceptes.

Concretament, va establir que “una vegada declarada nul·la i deixada sense efecte per abusiva la clàusula que atribuïa totes les despeses al prestatari consumidor, el tribunal ha d’entrar a analitzar a qui, d’acord amb les regles legals i reglamentàries, corresponia satisfer cadascuna de les despeses qüestionades, que, en aquest cas, es referien a l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, a les despeses notarials i a les despeses registrals”.

Així doncs, partint de l’anterior, la Sala va resoldre el recurs aplicant les normes de dret nacional vigents a la data de constitució del préstec. Segons les esmentades normes, el pagament de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats correspon al prestatari al ser aquest el principal subjecte passiu. Quant a les despeses notarials generades per l’atorgament de l’escriptura, aquests corresponen al prestador i al prestatari per meitat, ja que ambdós tenen la condició d’“interessats” que sustenta, al Reglament Notarial, el pagament de les esmentades despeses: el consumidor per l’obtenció del préstec i el banc per la garantia hipotecària.

Finalment, i pel que fa al pagament de les despeses de registre, aquest correspon a l’entitat bancària per inscriure’s a favor seu la garantia hipotecària. Com es pot observar, la postura del Tribunal Suprem no coincideix amb la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Las Palmas en data 21 de juliol de 2020, que va armar tant d’enrenou per haver interpretat i haver dictaminat que era el banc qui havia d’assumir totes les despeses de constitució del préstec al 100% (notaria, registre, gestoria i taxació), tret de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats.

No obstant això, seguim a l’espera que l’Alt Tribunal es pronunciï sobre la resta de les despeses: gestoria i taxació. Però sobretot ens trobem a l’espera d’una pronunciació en breu sobre la comissió d’obertura, atès que, en moltes ocasions, és l’aspecte més rellevant des del punt de vista econòmic a causa de la quantia a què pot ascendir.

Vist el panorama actual, i en el cas que us trobeu en alguna situació similar, us recomanem que poseu el vostre cas en mans d’un advocat que us assessori i que pugui, a més, defensar els vostres drets.