Lleida, també capital universitària

La setmana passada vaig parlar de la importància de la cultura com a eix de transmissió de coneixement i vertebrador de la societat, que són factors que agafen encara més rellevància davant de la situació actual. Una altra peça clau d’aquest engranatge per contribuir a l’enriquiment de l’esperit crític i la capacitat d’anàlisi és la Universitat de Lleida (UdL), que té un paper cabdal en el progrés col·lectiu i com a fàbrica de talent, i gràcies a la qual som referents més enllà de la nostra ciutat. Comptar amb el centre ens ha permès amb els anys reforçar la nostra capitalitat, de la qual tant ens fa sentir a tots orgullosos.

La UdL s’ha consolidat dins del sistema universitari català i espanyol, amb 12.000 estudiants, dels quals més de la meitat són dones. Aquest increment del nombre d’alumnes també ens permet situar-nos al costat d’universitats europees. Una mostra d’això és la internacionalització de la institució, que en els últims anys ha vist com s’ha incrementat la xifra del nombre d’estudiants que han decidit fer una estada a l’estranger i la dels alumnes de fora que han decidit venir a la universitat.

L’essència dels orígens de Lleida com a epicentre de la docència s’ha mantingut fins als nostres dies des de la creació de la institució, que es remunta a l’any 1300, i s’ha anat consolidant al llarg del temps. Lleida ha mantingut l’esperit com a punt de trobada d’estudiants de diferents indrets, que en els seus inicis provenien de la Corona d’Aragó, fet que va permetre i permet potenciar la ciutat com a indret d’intercanvi de coneixement, d’idees i d’avenços científics.

La UdL és la quarta universitat de l’Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca, segons dades del U-Ranking, que avalua el sistema universitari públic de tot l’Estat espanyol i de diferents centres privats. En els últims anys s’han fet passos de gegant de manera conjunta entre la Paeria i el centre per dotar-lo de més estructures per a la transferència de coneixement i formació i per consolidar Llieda com a capital universitària. En són exemples el nou complex de Biomedicina, que és la seu de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, i el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari (PCiTAL), ubicat al Turó de Gardeny, que va ser una clara aposta durant els mandats socialistes per habilitar un espai destinat per a la investigació del sector alimentari. Precisament, és en aquest àmbit en el qual la nostra universitat, ubicada en un entorn productiu de referència, que també aspira al lideratge mundial, a través de l’adhesió als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. El PCiTAL ha permès reforçar les sinergies entre els investigadors, afavorir la competitivitat de les empreses, atreure nous negocis i crear nous llocs de treball qualificats.

Seguir potenciant Lleida com a ciutat i capital universitària ens permetrà progressar en diferents eixos. D’una banda, en l’econòmic, a través de la captació i la retenció de talent; el cultural, a través de la recerca i la transmissió de coneixement; i el mediambiental i de planificació urbana, ja que la promoció dels habitatges per a estudiants i joves, els espais verds i l’adaptació a la mobilitat sostenibles són elements clau per garantir el futur tant de la universitat i de la nostra ciutat. En aquest sentit, hi han de prendre una gran rellevància les noves tecnologies i el desenvolupament del concepte de ciutat intel·ligent per assolir aspectes clau com la sostenibilitat i l’eficiència del nostre teixit productiu. És per això que la Universitat de Lleida també pot ser un punt de partida per aplicar a petita escala la capitalitat d’un territori agrari, sostenible i intel·ligent, que alhora repercutirà en la salut i el benestar de la ciutadania gràcies, per exemple, als canvis en la mobilitat i en l’estil de vida que se’n derivaran.

Tots plegats hem de ser capaços d’assolir tots els reptes que es plantegen en el futur, que passen indubtablement per l’estreta cooperació entre la universitat, el sector públic i el sector privat. A més, davant de la situació actual provocada per la Covid-19, cal que la Paeria defineixi quina és la seva línia estratègica per a la UdL per tal de consolidar-la a l’epicentre de la recerca, un fet que ha de permetre alhora conscienciar la societat sobre el futur model de ciutat que volem. És un procés que cal que arreli en la ciutadania i per aconseguir-ho caldrà, per exemple, destinar-hi més finançament. La UdL ha de ser un pol que contribueixi, a través de la investigació, a la innovació tant de la ciutat com de la seva zona d’influència i ha de ser l’actor que impulsi les polítiques públiques del futur més immediat.