Cop de porta a l'okupació

Fa mesos que els mitjans de comunicació i xarxes socials alerten d’una realitat que posa els pèls de punta als propietaris de primeres i segones residències perquè la seua indefensió és total davant del fenomen de l’ocupació il·legal. Tancar amb pany i clau el teu habitatge ja no és sinònim de garantia i salvaguarda del que és teu, sinó que en qualsevol moment les teues pertinences poden ser adquirides per qualsevol que passava per allà. Les denúncies per okupació d’immobles s’han incrementat a Espanya un 40,9 per cent en quatre anys, període en què han passat de 10.376 fets reconeguts per les Forces de Seguretat l’exercici 2015 als 14.621 l’any 2019. Tot apunta que les xifres d’aquest any no pinten gens bé si tenim en compte que l’augment en el primer semestre d’aquest any les denúncies s’han incrementat un 5 per cent amb relació al mateix període de l’any 2019.

La situació actual preocupa especialment perquè atempta contra el dret a la propietat privada, afecta greument la convivència veïnal i posa en greu perill la seguretat de les persones i béns. Al que ja és problemàtic en si mateix cal afegir-li a més el fet que existeixen màfies organitzades que realitzen okupacions de diversos immobles en barris concrets que s’utilitzen en ocasions per a altres activitats delictives.

Davant d’aquesta greu intromissió, els governs de torn tenen l’obligació de donar resposta a aquest desafiament a través de la gestió dels parcs d’habitatge públic i els acords amb entitats financeres que els cedeixin pisos buits. En cap cas, el dret a disposar d’un habitatge digne no passa per la intromissió a la propietat privada i molt menys a donar facilitats als okupes com les que proposa, sense anar més lluny, el tripartit de la Paeria quan regula el subministrament d’aigua a les famílies que viuen en pisos okupats en situació de vulnerabilitat o de convertir en actius els pisos buits de propietaris per oferir-los a famílies que tenen dificultats per accedir a un habitatge.

Tothom té dret a dormir sota un sostre, però no a costa de la suor dels altres i, a sobre, per imperatiu legal.

Davant de la gravetat de la situació, el Partit Popular ha presentat una proposició de llei que formula mesures pioneres antiokupes que pivoten sobre tres eixos: en primer lloc, l’agilitació del procés penal en el qual la policia podrà actuar en un termini exprés de vint-i-quatre hores sense necessitat d’esperar diversos mesos com ocorre actualment i reforçant el delicte d’usurpació, passant d’una multa a pena de privació de llibertat d’un a tres anys; en segon lloc, l’ampliació de la reforma dels processos per dotar de la mateixa agilitat en la recuperació dels immobles amb titularitat jurídica; i finalment, en la proposta del Partit Popular es defineix de forma clara què és l’ocupació il·legal i s’impedeix que la casa ocupada tingui consideració de casa.

Aquesta Proposició de Llei no regula els desnonaments hipotecaris ni de l’arrendament, ni té com a objectiu regularitzar els coneguts “precaris”.