Tots som líders

Si estiguessin en una illa deserta, perduts, a qui seguirien? A un expert en finances o en supervivència? Si un equip ha d’elaborar un projecte per construir un pont, qui n’ha de formar part? Astronautes o enginyers? Si volen córrer una marató, qui elegiran perquè els entreni?

Del mes de gener al juliol el nombre de persones sense ocupació registrades a les oficines del SEPE va créixer en 519.181. Si comparem el juliol de l’any 2019 amb aquest juliol del 2020, es va disparar en 761.601, un 25,29% més en el mateix període, el seu repunt més gran en qualsevol mes de tota la sèrie històrica, per la crisi del coronavirus.

Empreses com Seat, Globalia, Nissan, Burger King o Adolfo Domínguez van presentar ERTO per resistir els efectes de la crisi. A finals de maig, fins a 4,4 milions d’autònoms havien cessat temporalment a Espanya. Les previsions del Banc d’Espanya no són gaire encoratjadores: contracció molt acusada del PIB el 2020, seguida d’un repunt substancial el 2021, que només permetria retornar a nivells d’activitat pròxims als previs a la crisi cap a finals del 2022 i un augment notable i persistent del deute i del dèficit públic, així com de la taxa d’atur. En tot cas, es manté una elevada incertesa, ja que es desconeix l’evolució de la pandèmia i el ritme a què l’activitat recuperi una certa normalitat, el mal que pugui haver-se produït en el teixit productiu i el potencial de creixement, així com l’evolució dels mercats i les seues possibles implicacions per a les condicions de finançament de llars i empreses.

Estem davant un escenari hostil per a empreses i empleats, que requereix mesures fiscals, financeres i laborals que ajudin a rellançar l’economia, però no són suficients. Líders empresarials, a qui seguiran ara? Necessitem gestionar el caos, la incertesa, el canvi constant... I aguditzar l’enginy, ser més visionaris que mai i envoltar-nos de persones emprenedores, creatives, amb habilitat, astúcia, iniciativa, talent, tenacitat, capacitat de treball, intel·ligència emocional, orientació al mercat i al client, etcètera. Però no una sola persona amb totes aquestes competències, sinó un equip guanyador, que es complementi, comparteixi visió i al costat del líder la desenvolupin.

Meredith Belbin és doctor investigador i consultor, professor visitant i membre honorari del Henley Management College a Oxfordshire, Anglaterra. Ell i el seu equip van descobrir que cada un dels comportaments d’un equip era essencial per aconseguir l’èxit de principi a final. La clau es trobava en l’equilibri. Per exemple, Belbin va descobrir que un equip sense cervells tenia moltes dificultats per trobar l’espurna inicial d’una idea amb què començar a treballar. Tanmateix, si hi havia massa cervells en un equip, les idees dolentes ocultaven les bones i es deixava massa espai al debat improductiu.

Belbin va crear el que es coneix com la Teoria de Rols de l’Equip. S’hi defineixen nou rols que es poden agrupar en tres àmbits clars: les persones orientades cap a l’acompliment (rols d’acció), cap al món de les idees (rols mentals) o cap a les relacions amb les persones (rols socials).

Aquesta teoria es basa a ubicar cada persona en la tasca, situació, fase o lloc on pugui aplicar amb èxit el seu talent, aportar-hi valor i contribuir positivament a la consecució dels objectius de l’equip.

D’aquesta manera tots són líders en el seu moment, indispensables per a l’èxit i importants en la nostra organització i molt més en el moment actual.