COL·LABORACIÓ
Temps difícils
arquitecte
Charles Dickens (1812-1870), com se sap, ocupa un lloc destacat en la literatura europea i mundial. Entre les seves novel·les Oliver Twist, David Copperfield, Pickwick, etc., de formidable popularitat i repercussió ja en vida de l’autor, figura Temps difícils potser com la seva obra més social. Hi descriu les dures condicions de treball i les difícils relacions entre els propietaris i els obrers en una ciutat inventada, Coketown, arquetípica de les aglomeracions urbanes sorgides en la primera industrialització dels Midlands i, per extensió, de l’Anglaterra del segle XIX.
En els “temps difícils” que estem vivint ara i aquí serà interessant fixar l’atenció en dos aspectes crucials de la societat d’aleshores i que es mantenen dissortadament d’actualitat. El primer és l’estret lligam entre urbanisme, medi ambient i condicions de vida. El segon és el parlamentarisme i la política. Coketown és descrita amb quatre pinzellades magistrals: “Era una ciutat de maó vermell, o de maó que hauria estat vermell si el fum i les cendres li ho haguessin permès; de fet era una ciutat vermella i negra, de tons artificials, com el rostre pintat d’un salvatge.”
“Vista a distància, en aquella època de l’any, la ciutat romania embolcallada en un núvol d’espessa calitja, que semblava impermeable als raigs del sol. Només podies saber que la ciutat era allà perquè sense la presència d’una ciutat no s’hauria pogut explicar aquella taca tan bruta en el paisatge. Un esborrall de sutge i fum que es movia confusament d’ací d’allà, enlairant-se tot d’una cap a la volta del firmament, per arrossegar-se després per terra, segons si el vent s’aixecava o amainava o canviava de direcció; una barreja confusa, uniforme, travessada ça i lla de raigs de llum que no deixaven veure altra cosa que masses de fosca. Coketown, de lluny, suggeria la seva presència, tot i que no s’arribava a veure ni un maó.” Els problemes de contaminació de les ciutats, tan presents encara avui....
D’altra banda, Mr. Gradgrind, el propietari de la fàbrica, era alhora diputat a la Cambra dels Comuns i es passava gran part del temps a la capital. “Mr. Gradgrind, informat de la defunció de la seva muller, féu una expedició des de Londres i l’enterrà de la manera més pràctica possible. Després se’n tornà ràpidament al munt de cendres nacionals i es posà a remenar-lo altra vegada per trobar-hi el que cercava, tot procurant de llançar pols als ulls dels altres que, com ell, cercaven també el que els convenia; és a dir, reprengué les seves tasques parlamentàries.” El parlamentarisme, un dels pilars essencials de la democràcia, pot ser enterbolit per pràctiques i actituds partidistes o de persecució de beneficis privats en detriment dels interessos col·lectius.
La contaminació, la insalubritat, els egoismes de classe, l’urbanisme depredador i desaforat, les situacions laborals injustes i les condicions de vida d’extrema precarietat condueixen al desequilibri social i a la degradació del medi físic, l’escenari on es desenvolupen les activitats humanes. Res més allunyat de l’ideal d’un món configurat per l’equitat i la solidaritat entre persones, el respecte al medi ambient i la curosa preparació de l’herència a deixar a les futures generacions. D’altra banda, els països i les societats avancen en la bona direcció quan els líders polítics i socials posen per damunt de les seves disputes i diferències conjunturals la recerca del bé comú. Dickens, descrivint amb mà mestra l’Anglaterra de fa 170 anys, ens ho mostra com una genial premonició.