Comportament humà, estils i equips

Quan fa uns anys vaig descobrir la teoria DISC, va despertar el meu interès al trobar una excel·lent eina per a la creació i gestió d’equips. En tots els grups apareixen barreges d’estils, trets i comportaments que, encara que semblin únics, són molt freqüents. No es tracta de fer una classificació rígida de les persones, ja que, darrere de cada individu, hi ha una història única que també determina el seu comportament i conducta.

El comportament humà ha estat motiu d’investigació des de temps remots. Són diversos factors els que exerceixen influència sobre el mateix. Formem part d’un ecosistema, ens influeixen aspectes socioculturals, normes, factors evolutius, l’entorn, etc.

En la dècada de 1920 naix la teoria DISC de la mà de William Moulton Marston, doctor en psicologia i inventor. Marston va investigar el comportament normal de les persones afirmant que aquest és més freqüent i previsible del que imaginem. A partir de la teoria es va desenvolupar una eina d’avaluació. Avui el DISC és un instrument que s’utilitza tant en processos de selecció, com en el desenvolupament i conducció d’equips. El mètode pot ser de gran ajuda per crear i desenvolupar amb més encert grups diversos, productius i capaços d’emprendre projectes exitosos.

El DISC identifica quatre estils diferents de comportament que corresponen a cada una de les sigles. Així mateix, els trobarem vinculats a colors.

L’estil D. Dominància i determinació. El seu color és el roig i solen ser persones directes amb capacitat per dirigir.

La I. Influència i inspiració, representada pel groc. Acostumen a ser persones comunicatives i persuasives.

El verd representa la S, la sensatesa i també la submissió, persones amants de l’estabilitat i bons cohesionadors d’equip.

L’estil C. Control i correcció. El seu color és el blau, són perfeccionistes i es basen en fets i dades.

Per descomptat, i a grans trets, aquesta és una breu introducció a la metodologia. Cert és que podem tenir una barreja de tots i que, encara que podríem identificar-nos igual amb característiques que defineixen cada estil, sempre hi ha un procedir predominant sobre la resta.

També existeixen els denominats patrons especials, que presenten una combinació en equilibri d’estils i que manifesta un discret percentatge de la població.

El DISC es representa en forma de matriu generant dos noves categoritzacions en funció del ritme, lent o ràpid, i de l’orientació, si aquesta és a persones o a tasques i resultats. Els individus de ritme lent solen ser més introvertits; al contrari, els de ritme més ràpid solen tendir a l’extroversió.

Si aprofundim en cada estil, observem que sempre darrere hi ha una emoció, una necessitat, una cosa que es persegueix i un temor bàsic. El DISC mostra el perfil natural i el perfil adaptat, permet descobrir el jo privat, l’autopercebut i el públic; els tres són reals i els tres conformen l’individu.

No existeixen estils millors ni pitjors, el mètode identifica característiques, forces i limitacions, emocions i reaccions, estils comunicatius, maneres d’enfrontar canvis, problemes, reptes, desafiaments... Cada estil adopta una determinada postura i emprendrà una acció davant determinades situacions. Cap instrument no substituirà el temps que s’ha de destinar a conèixer els membres d’un equip existent o en fase de creació.

Més enllà d’aptituds com la intuïció o la perspicàcia, es necessita coneixement, entrenament en observació, habilitats comunicatives, autoconeixement i ensinistrament en el maneig intel·ligent de les mateixes emocions. En la diversitat està l’èxit dels equips.

“La proporció entre nosaltres i jo és el millor indicador de desenvolupament d’un equip.” Lewis B. Ergen.