Per un accés a l'avortament legal i segur

Després d’una intensa campanya, arreu de Catalunya i l’Estat, a favor de la despenalització de l’avortament i per l’elaboració d’una llei que permetés la lliure interrupció de l’embaràs, el 1985 s’aconsegueix la seva aprovació amb el govern socialista. Una llei que no satisfarà les demandes del moviment feminista i que donarà lloc a successives reformes, algunes de les quals van suposar un endarreriment en lloc d’una millora.

“Jo també he avortat” fou el títol de la campanya que recollí milers de signatures de dones provinents de professions, ideologies, militàncies molt diferents. Una de les demandes més participades de finals dels setanta i principis dels vuitanta.

Lleida també hi fou present amb el Grup de dones de Lleida, Dones de l’Urgell, Associació Catalana de la Dona i altres amb recollida de signatures, campanyes públiques a favor, conferències, taules d’opinió, entrevistes i, especialment la tardor del 1979, amb accions al carrer i amb l’ocupació de les escales interiors de la Paeria esperant una resposta de la corporació –encapçalada per l’alcalde Siurana–, a la qual havíem sol·licitat que es pronunciés “que el consistorio se moje sobre el aborto y que conste en acta quién defiende cada postura”, així recollia la notícia la premsa local.

A tot això cal afegir la manifestació que va tenir lloc dins d’aquesta campanya, en què es demanava no solament una llei d’avortament sinó la llibertat de les dones encausades per pràctiques avortistes, especialment les dones de Bilbao a les quals el Grup de Dones de Lleida vàrem donar suport a l’assistir a la concentració convocada a nivell internacional. Crits de “Londres, no; Lleida, sí”, entre altres, foren les consignes més escoltades a l’eix comercial de la nostra ciutat per on es desplegà la manifestació, recolzada per partits, sindicats i organitzacions de dones.

Per què, a dia d’avui, recordem el que va passar fa més de quaranta anys si d’acord amb la llei podem acollir-nos lliurement a una interrupció de l’embaràs?

Primerament, cal tenir present que el 28 de setembre és el dia de l’acció global per un avortament legal, segur i gratuït i volem aprofitar-ho per posar damunt la taula una realitat que s’està donant a casa nostra. Algunes de les comarques de Pirineu no hi tenen accés fàcil donades les circumstàncies de manca de serveis propers i per motius d’objecció de consciència d’alguns professionals de la zona. Això fa que moltes dones es vegin obligades a desplaçar-se a altres llocs llunyans, amb el que suposa de despesa, enrenou i també estigmatització.

Aquest tema de l’objecció de consciència està ocasionant molts problemes a la nostra ciutat ja que obliga moltes dones a seguir el mateix camí que les dones de comarques allunyades. Per altra banda, la modificació del govern del PP de la llei de l’avortament el 2015 va ser un important retrocés que obliga les menors de 16 a 18 anys al consentiment parental per avortar. Tenim les joves desprotegides i cal recuperar els seus drets.

En segon lloc, molt a prop nostre s’està vivint una situació que ens recorda allò que vàrem protagonitzar fa 40 anys: Andorra, amb un govern antiavortista, amb uns coprínceps que l’un té legalitzat l’avortament (França, des del 1973) i l’altre representa l’Església Catòlica, que s’oposa rotundament a la seva legalització. Sembla ser que, si Andorra despenalitzés l’avortament, el Vaticà deixaria el coprincipat. De ben segur aquesta decisió facilitaria la feina i ho veuríem amb bons ulls!

Avui volem fer públic i manifest el nostre suport a les dones andorranes que des de fa molt temps estan demanant la legalització de l’avortament, dones que pateixen l’acció repressora d’un govern anomenat democràtic que impedeix un dret reconegut a nivell internacional. A hores d’ara, Stop Violències, l’organització que ha denunciat el govern andorrà, està essent investigada pel fet d’anar a l’ONU a exposar la seva situació.

Al mateix temps, ens solidaritzem amb totes les dones del món que estan lluitant per aquest i altres drets que els són negats.

“Quan defensar els drets de les dones és delicte, la injustícia i la discriminació són llei.”