La confraria del sant retret

La nostra penitència és tenir un govern municipal que, al soterrani de la seua negligent gestió, “construeix” cada dia una planta més. El nostre via crucis té parada en la deixadesa i la falta de manteniment dels nostres carrers i camins de l’Horta.

La següent parada la trobem entre la inseguretat i l’incivisme que s’expandeixen per tots els barris, amb especial virulència al centre històric. Aquesta zona està abandonada des de fa dècades i amb cap govern capaç de posar-se el mono per liderar un projecte transversal i ambiciós: un Barri Antic digne de ser freqüentat i d’atracció turística, no decadent i insegur com succeeix en l’actualitat.

Tercera parada: les okupacions d’habitatges. La lentitud dels procediments judicials, la desprotecció dels propietaris convertint-los en màrtirs a l’extrem que l’ajuntament sembla que premia i guardona els defraudadors amb comptadors d’aigua gratuïts.

Parada obligatòria en els impostos. En els últims tretze mesos, dos pujades. Per cada cent euros que paguem a l’ajuntament, ara en pagarem 103. Si almenys servissin per tenir una ciutat neta i segura... Les persones i sectors més afectats per la crisi del coronavirus són els grans oblidats i perjudicats. Som espectadors i, alhora, testimonis actius de com la Paeria ens menysté amb les ridícules engrunes que se’ns ofereixen. A més a més, se’ns castiga amb pujades d’impostos pels quals es proclamen els xeics de la Lleida progressista, saludable, connectada.

Les seues ocurrències, la nostra perdició. Com han abordat la gestió dels temporers aquest estiu passat o proposar que la plaça Sant Joan aculli l’alberg és la seua manera de promocionar econòmicament la marca de Lleida i ajudar a revitalitzar el centre històric o que els comerciants i hotelers de la zona acumulin fortuna. El govern local s’ha convertit en una llosa que impedeix la recuperació econòmica i social de la ciutat. Han abaixat els braços i la seua falta de lideratge, projecte i submissió a les seues respectives sigles partidistes ens han abocat al ridícul. Lleida està als antípodes de ser una ciutat exemplar i emergeix com la ciutat castigada. Si no sumeu, aparteu-vos.

Ens han abandonat com s’abandonen unes sabates velles. Ens tracten com fatxendes que anem en romeria. No us importa el futur de milers de lleidatans, el seu projecte de vida, il·lusions... Altrament, no s’entén com ens castigueu, per dos vegades en tretze mesos, amb una nova pujada impositiva que afecta des de l’IBI fins a les guarderies municipals. Els socialistes van arruïnar Lleida i vosaltres l’heu enterrat.

Us dic: hola i adéu. La realitat és que torneu a la maledicció de la política sense ànima, malgastant els recursos econòmics que els queden als ciutadans fruit dels seus estalvis per pagar la vostra factura. Per sort, no tots som iguals, tardarem a oblidar-vos, però sospito que hi haurà cop de porta. A Lleida, hi ha alternativa.