Ens pot passar a tots

Ahir es va commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental. La situació derivada de la Covid-19 ha provocat que una part de la ciutadania hagi patit o estigui afrontant, a través de diferents realitats, moments difícils. Els experts expliquen que s’han incrementat el nombre d’atencions i de consultes per les seqüeles ocasionades per la pandèmia i els confinaments, i han instat les administracions a augmentar la inversió pública en salut mental i a posar a l’abast més eines per treballar en la prevenció. Es tracta d’una línia de treball per la qual també advoca l’ONU, que posa èmfasi en la necessitat de buscar iniciatives i solucions per reforçar aquest àmbit de la salut i també per combatre’n l’estigmatització.

Les institucions tenen ara l’obligació de pensar i proposar accions per donar resposta a la situació actual i per reforçar el suport psicosocial. En aquest sentit, i en altres articles m’hi he referit, les ciutats, que també han de buscar les complicitats amb els altres estaments, són la primera línia d’actuació i, per tant, una és trobar fórmules que permetin donar l’atenció necessària a les persones que, per les circumstàncies que siguin, han de fer front a una situació de dificultat. Durant el confinament i malgrat les limitacions que això va suposar, els professionals especialistes en salut mental, els centres d’atenció i les entitats van adaptar horaris i condicions de treball per posar-se a disposició de tota la ciutadania, oferint-li el suport i l’atenció necessària. Per això volem posar en valor la seva feina i el seu compromís.

Ara, però, les institucions tenen la responsabilitat de plantejar les eines necessàries que cal posar a l’abast per garantir l’atenció en salut mental. Entre les propostes a estudiar, per exemple, hi ha l’opció d’oferir, per part dels ajuntaments, nous espais amplis i adaptats a les circumstàncies actuals per dur a terme les atencions necessàries. Un altre plantejament que cal analitzar és l’opció d’ampliar la cartera de serveis dels ajuntaments, que poden posar professionals de la salut mental a disposició de la ciutadania, independentment del seu nivell de recursos, així com estudiar la possibilitat d’instaurar el rol dels cuidadors a domicili per a les persones que pateixen trastorns i que els ajudin, per exemple, en els hàbits diaris per a una millor qualitat de vida.

Una altra via a explorar és la d’ampliar la contractació de serveis municipals que tinguin en compte entitats o centres especials de treball, que actualment ja és una línia en la qual els ajuntaments treballen. Al mateix temps, també s’hauria d’estudiar la posada en marxa de campanyes informatives i de sensibilització per combatre l’estigmatització o fins i tot casos de discriminació envers les persones que puguin patir un trastorn mental.

L’Organització Mundial de la Salut ha establert també diferents línies de treball que han d’anar encaminades a polítiques per promoure la cohesió social i adaptar les ciutats per tal d’afavorir les relacions entre les persones i el benestar de la ciutadania. Unes mesures que també poden anar encaminades en aquest sentit és l’impuls de polítiques d’habitatge ambicioses i de promoció de les zones verdes, que han d’erigir-se com a espais multidisciplinaris, d’intercanvi de coneixement, d’interacció entre les persones i de pràctiques esportives saludables.

És necessari que conjuntament amb els diferents actors socials de la ciutat, reflexionem al voltant dels plantejaments que cal posar en marxa per donar resposta a les persones que necessiten l’ajuda de tots nosaltres. Caldrà trobar les fórmules que permetin ampliar els serveis de salut mental i garantir-ne l’accés a les ciutadanes i als ciutadans que ho necessitin, així com també als seus familiars.