Museus del territori: un estiuper a l'esperança

Ningú pot negar que la llarga pandèmia que ens afecta està produint uns efectes summament negatius, tant en l’àmbit personal (qui no té familiars, amics o coneguts que, amb resultats més o menys greus, han estat víctimes del virus?), com a nivell econòmic, social i cultural. No obstant això, no tot és negre en aquest panorama d’incertesa. Parlant per exemple de la Xarxa de Museus de Lleida i l’Aran, cal dir que el balanç d’aquest estiu, i especialment del mes d’agost, ha estat força positiu. Tot i això, no podem obviar que les comarques de la plana, i en especial el Segrià, s’han ressentit lògicament de les limitacions i de la inèrcia negativa derivades dels confinaments perimetrals registrats en certs períodes.

Feliçment, els museus han experimentat una activitat notable, i aquest és un fet curiós, el gruix dels visitants han estat locals, moltes vegades del mateix municipi, un públic de proximitat per dir-ho així. I això no només és conseqüència de l’evident absència de turistes internacionals i d’altres comunitats, sinó també d’un procés interessant de “redescobriment” dels museus per part de molta gent del territori. Gent que, a més de constatar que es tracta d’equipaments segurs que han adoptat tots els protocols sanitaris necessaris, ha decidit gaudir d’uns equipaments que feia molts anys que no trepitjava o que fins i tot no havia visitat mai, gent que s’ha adonat que no cal viatjar a una gran capital europea per trobar un museu atractiu. Amb el valor afegit, és clar, que endinsar-se en les propostes museístiques del nostre entorn els ha permès conèixer una mica millor el territori, les seves arrels socials, econòmiques i culturals. Persones que han redescobert un ric patrimoni que és el resultat de coses que van succeir fa molts segles (o milers, o milions d’anys!) o d’allò que ven fer els nostres avantpassats, potser no tan llunyans en el temps, i que ha configurat la nostra manera de fer i de viure. És cert també que la varietat d’iniciatives generades pels museus de la xarxa (des de tallers a visites teatralitzades, passant per sortides naturalistes) ha tingut un paper important, ja que –i això és un altre tret remarcable del públic que ens visita– estem parlant d’uns visitants que busquen cada cop més una activitat experiencial, que vagi molt més enllà del clàssic concepte del museu com a espai estàtic de contemplació d’objectes. No voldria obviar tampoc un rol força valuós que juguen els equipaments museístics: el de motor socioeconòmic del territori, no només pels visitants d’altres contrades que es mouen (com a mínim en èpoques de normalitat social), sinó també per la seva col·laboració activa amb els professionals (guies) i empreses privades de la zona, un sector que juga un paper important en el desenvolupament de les activitats que programen els museus.

Cal dir, quasi ja per acabar, que l’esforç organitzatiu i econòmic portat a terme pels museus aquest estiu per adaptar-se als nous protocols sanitaris i garantir una visita segura s’ha vist acompanyat per l’excel·lent resposta dels visitants, que s’han mostrat força respectuosos i comprensius amb les actuals restriccions, deixant clar que es tracta d’un públic responsable. Esperem doncs que aquesta revifada del món museístic sigui el preludi d’una progressiva normalització de la situació general, i que el 2021 esdevingui l’any de la recuperació definitiva. Manllevant les paraules de l’Anna Frank, adolescent alemanya víctima d’un llarg confinament amb desenllaç tràgic (en el seu cas, degut a l’acció incomprensible de l’ésser humà), de vegades cal fer un esforç i no pensar en tota la desgràcia, sinó en tota la bellesa que encara roman.