Als meus amics/es del Club Tennis Lleida

Seria del tot injust que dintre del centenari del Club Tennis Lleida no aprofités l’ocasió per ressaltar el valor de l’esport i de l’amistat. Valors amb els quals he crescut, madurat i format com a persona durant els molts anys de soci del club, fruit de les múltiples relacions familiars, personals, socials i esportives generades entre les persones que he conegut dins d’aquesta entitat. Valors com l’esport, que ens ajuda a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, a expressar-nos i a desenvolupar-nos en un entorn social en el qual es valora la salut, el benestar, l’amistat i es fomenta la personalitat. Mitjançant l’esport s’aprenen habilitats que et serveixen per a la vida. S’aprèn a desenvolupar pensaments positius i proactius que serviran per aconseguir metes i objectius socials, laborals i familiars. En l’esport, com en la vida, només els que obliden els antagonismes, els desacords i les disputes s’alliberen d’una càrrega emocional negativa i controlen millor el seu present. L’esport ens ajuda a superar frustracions i obstacles. L’esport és un joc que ens facilita l’aprenentatge. Aquells nens, adolescents i adults que practiquen esport de forma regular, a més d’entrenar un hàbit de vida saludable, entrenen valors. L’esport és una activitat en què els límits personals ens els posem nosaltres mateixos, sense oblidar que en un partit de tenis, més que lluitar contra el teu company i contrincant, has de lluitar contra les teves pors i dubtes; que amb humilitat, empatia, sacrifici, esforç, capacitat de superació, esportivitat i perseverança, sempre s’aconsegueixen grans reptes. L’exercici físic no és només una actitud simplement competitiva o lúdica, és, sobretot, una activitat social. És un magnífic món en el qual les persones es relacionen i propicien un espai per al coneixement mutu entre diferents persones basat en les relacions de confiança i amistat, que sempre estan per sobre de les lluites i pugnes diàries.

Gràcies a l’esport, he conegut al Club una gran quantitat de persones, a les quals els vull donar les gràcies per la sort que he tingut de gaudir de la seva amistat. Una amistat sedimentada en molts anys de compartir confidències, secrets, experiències, hores d’esport, xerrades, trobades, menjars i una relació humana que, personalment, m’ha produït moltes satisfaccions.

Vull tenir també un record especial a tots els meus amics socis de fa molts anys i que ronden i fins i tot superen els 80 i alguns els 90 anys. Formen un grup d’amics especials i als quals de forma simpàtica i desimbolta els anomeno els meus “catedràtics”, perquè durant anys m’han ensenyat les seves experiències, m’han aconsellat en moments decisius i m’han ajudat a prendre decisions importants en la meva vida. Gràcies pels vostres consells i pel vostre afecte. Vosaltres feu gran el Club. Sou un exemple a seguir per a les noves generacions. Un grup de persones unides per valors compartits, com la lleialtat incondicional, la sinceritat, la solidaritat i el compromís. Un grup d’amics rialler, amb sentit de l’humor, camaraderia, però també molt competitiu a les pistes i amb molta rivalitat i sobre tot guanyador, però amb una rivalitat sana i sense perdre mai les formes. Quan intento explicar amb orgull, fora de Lleida, que “aquests jovenets” continuen jugant a tenis quasi cada dia a parelles i inclús partits individuals o, com en algun cas, com el L. Garcia (Paganini), que corre cada dia 15 quilòmetres al matí i, a la tarda, per completar la jornada, encara necessita fer dos hores més de gimnàs, no s’ho creu ningú. Us desitjo que pugueu continuar jugant moltíssims anys més. Personalment, sempre els he admirat i apreciat, pels seus valors com a esportistes, com a persones i amics. Vaig aprendre d’ells. Una dita que m’ha ajudat molt és: “A la vida a vegades es guanya i a vegades s’aprèn.” La paraula perdre no hauria d’existir al vocabulari; tot són experiències, lliçons i reptes i, si una persona considera que ha perdut o fracassat, ha d’aixecar-se i continuar lluitant. Les queixes i les reclamacions constants són reaccions de les persones mediocres. Gràcies per les vostres lliçons d’esportivitat, humilitat, prudència, respecte, sacrifici, responsabilitat, honestedat, honradesa, sacrifici i perseverança i tenacitat. Gràcies, Jesús Serna i Dioni, Cortés, Escribá, A. López, Ribas, A. Lacasa, M. Pérez, Escuer, P. Mor i molts altres, sense oblidar-me d’A. Carreño (CT Balaguer), que als seus 84 anys és campió de Catalunya i Espanya de veterans i ha guanyat diferents tornejos a nivell mundial. Aquestes persones només són un exemple d’un col·lectiu molt més ampli dintre del Club. Gràcies, amics i amigues per la gran lliçó de vida que m’heu donat jugant a tenis.

Gràcies per ensenyar-me que en tots els esports s’ha d’entrenar, i força. Que l’esport és un entrenament per a la vida. En el tenis o en qualsevol esport, no existeix la sort, però sí la constància. En l’esport no existeix la casualitat, però sí la disciplina. En el tenis com en qualsevol esport, més que la genètica, el que sí que existeix és el sacrifici, el caràcter, la dedicació i l’esforç. Em recordo d’una frase d’autor desconegut que deia: “La suor s’eixuga, el cansament acaba, però hi ha alguna cosa que mai desapareix: la satisfacció d’haver aconseguit tot el que ens proposem”, i jo m’he proposat ser sempre amic vostre.