Oli de pinyolada

Com la majoria de vostès sap, l’oli d’oliva s’extreu mitjançant el premsatge de l’oliva. Així, segons aquest premsatge i la qualitat de les olives, s’obté l’oli verge extra, oli verge, refinat o, finalment, l’oli de pinyolada. Aquest últim s’obté a partir de les restes de les olives una vegada han estat premsades per elaborar altres olis. Després d’això ja no es pot extreure més líquid de l’oliva. I no és que vulgui fer-los una classe sobre aquest líquid, sinó que em fa l’efecte que des de la Generalitat s’està fent el mateix amb el nostre sector de l’hostaleria i la restauració: els està esprement tant que només queden les restes.

Els nostres bars i restaurants ja han donat tot el millor que tenien, i encara així se’ls continua pressionant. L’última premsada és aquest toc de queda: després del tancament generalitzat per 15 dies, als pocs locals que podien fer comandes per encàrrec se’ls limita l’activitat a les 9 de la nit. Com si no fossin un sector que, com la resta dels negocis, ha complert en la seua aclaparadora majoria amb totes les exigències i recomanacions per evitar la propagació. Com si a Lleida no haguessin patit tres tancaments del negoci en el que va d’any. Com si les comandes i lliuraments de menjar a domicili per sopar es fessin a les 7 de la tarda.

Per això el nostre grup municipal presenta una moció de suport al sector. No només amb paraules, sinó amb fets: cessament del tancament sectorial ja, una vegada que s’ha instaurat el toc de queda. Ajuts a l’hostaleria, directes o en forma de deduccions de l’IRPF.

Equiparació de les restriccions al sector de la cultura, que pot desenvolupar la seua activitat fins a les 22 hores. Bonificació del cent per cent de la taxa de terrasses i el preu públic de residus comercials durant el temps que hagin de romandre tancats. Creació d’una nova línia d’ajuts al petit comerç i autònoms, aquesta vegada bastant més ben dotada que no els irrisoris 210.000 € que es van posar a disposició.

Perquè, per tal que puguem entendre aquesta quantitat, Lleida disposa d’un pressupost de més de 160 milions d’euros. Balaguer, amb un pressupost de tot just 17 milions, va destinar 100.000 € en ajuts al seu comerç.

I és que el nostre ajuntament té molt a dir a l’hora de combatre aquesta crisi sanitària, econòmica i social. En aquesta pandèmia, el tripartit no pot conformar-se amb fer una gestió ordinària dels assumptes normals, com si continuéssim vivint en l’any 2019. Cap dels reptes de llavors no ha perdut importància, però hi ha una emergència que ho supedita tot, i cal intervenir en l’assumpte. Si el regne de taifes que tenim per govern no assumeix que la lluita contra el virus és més important que realitzar cadascun dels seus projectes personals, temo que les conseqüències seran molt pitjors que ja són ara mateix. Perquè des de l’administració no es pot pressionar les nostres empreses sense pràcticament cap mesura compensatòria o mers pegats. Un apunt: els ajuts que havien de destinar-se al nostre sector hostaler el mes de juny encara han de començar a tramitar-se.

I el nostre sector hostaler, com el nostre oli, és de molt bona qualitat. Però en aquesta última premsada està donant oli de pinyolada. I ja no donarà per a més pressions.