Antonio Calderó, pare i padrí

Plou, i sembla que ho farà tot el dia. L’atmosfera és grisa i trista. Així estem nosaltres per la imminència de la teva marxa. 80 anys fets per Sant Miquel i tot apunta que no en podrem celebrar cap més plegats.

Aquest últim mes hem anat entomant totes les notícies que, de forma sorprenent, ens anaven donant sobre la teva salut. El que havia de ser un tractament controlat per reduir uns limfomes abdominals s’ha convertit en el pitjor dels malsons que segurament acabarà avui amb la teva marxa, molt abans del que et tocava.

Escric aquestes línies i sento la teva respiració dificultosa però ara ja tranquil·la i serena. Són les teves últimes hores entre nosaltres i estem tota la família aquí per acomiadar-te. Més enllà, de ben segur t’estan esperant els teus pares, a qui aquests dos últims dies has anat cridant de forma repetida i inconscient. Fes-los una abraçada molt forta de part nostra.Pare és una paraula curta, només quatre lletres, però per a nosaltres l’has omplert de contingut fins no saps com. El Toni i jo hem tingut la gran sort de tenir-te. Sempre a prop, però a la distància justa que necessita una persona per fer el seu camí de forma lliure. Els valors que ens has transmès intentarem donar-los també als nostres fills. De fet, el Marc, l’Helena i el Pol crec que ja els tenen interioritzats, i al Martinet no dubtis que li parlarem molt de tu i de com eres.

Estem molt tristos i a la vegada molt tranquils. Han estat uns dies durs però que ens han permès acomiadar-nos de tu, cadascú a la seva manera. La mare no t’ha deixat en cap moment, a totes hores, cada nit ha volgut estar al teu cantó. Et trobarà molt a faltar; tota una vida junts fa que sigui difícil continuar el camí sola. No pateixis, hi serem nosaltres, la família i els amics, per omplir, en la mesura del possible, la teva absència.

Família, treball, sacrifici, esforç, responsabilitat, amor. És el resum del que ens quedarà de tu. Però per a tu eren també molt importants els teus amics. Amics dels quals no has pogut acomiadar-te personalment per aquesta maleïda pandèmia. A tots vosaltres (ja sabeu qui sou) us envio una forta abraçada del pare, la que no li vau poder fer i ell no va poder rebre... Aquests últims dies ha pensat també en tots vosaltres i ha plorat molt quan us recordàvem.

Si en un lloc eres feliç era en qualsevol racó del teu estimat Rialp i el Pallars Sobirà, envoltat de muntanyes, natura i bolets, i si els teus néts estaven amb tu no et calia res més... Doncs res, allí on vagis, allí on estiguis, pensa en nosaltres. Nosaltres no t’oblidarem mai i t’estimarem sempre.