Servei d'ajut a domicili: una altra oportunitat perduda

Un dia més ens llevem amb una nova notícia de privatització de serveis de mans de l’actual equip de govern; la darrera, la del Servei d’Ajut a Domicili (SAD), que es tornarà a licitar per a la gestió privada des que ho va acordar el Ple de la Paeria de 9 d’octubre passat. I això que, en l’anterior legislatura, vam presentar una moció des de la Crida per Lleida-CUP en favor de la seva municipalització i els grups d’ERC-Avancem i Comú de Lleida van votar-hi a favor, amb l’abstenció del PDeCAT: grans clàssics. Tots tres, ara, n’han impulsat la privatització.

Un contracte de 3 milions d’euros per una durada de 2 anys, prorrogables a 3 més, que tornarà a engreixar les arques de les empreses del sector de les cures a la dependència i la vulnerabilitat, i que, com era d’esperar, està en mans del Florentino Pérez de torn. Empreses com ara Clece, Valoriza, Suara o Accent Social són macroestructures que van facturar 1.435 milions d’euros l’any 2017, mentre la lluita sindical de les cuidadores se segueix centrant a millorar el salari conveni. Una absoluta vergonya.

La tasca de cures és una feina ingent que requereix grans dots d’esforç físic i emocional, humanitat, paciència i resiliència. Un esforç humà i humanitari per a l’atenció a les persones vulnerables i dependents per part d’unes dones –ja que a la pràctica són la totalitat– que en temps de pandèmia hauria de ser considerat un tresor a protegir per part de la Paeria, i no un lloc on tornar-les a deixar als peus dels cavalls de les empreses adjudicatàries.

Només dos propostes de la CUP, plantejades l’anterior legislatura, han estat assolides pel nou plec: ja no es divideix en lots el SAD social i el SAD dependència, que aniran junts en estar profundament interrelacionats, i es reconeixerà els temps dels desplaçaments entre domicilis durant la jornada laboral. La resta de propostes essencials? De cap a l’aigüera: unificar a l’alça salaris i condicions de treball, mesures de conciliació i aplicació d’un Pla d’Igualtat (en un sector especialment castigat per la sobrecàrrega familiar i la discriminació de gènere, triple càstig en el cas de les dones immigrants), introducció de la interlocució directa entre Paeria i representants de les treballadores (que només despatxa amb les empreses adjudicatàries), i el més determinant de tot, internalitzar el servei. El nou tripartit ha perdut una magnífica oportunitat d’assumir-lo des de Paeria en forma de gestió directa.

Per què és millor un SAD de gestió directa? Perquè a millors condicions laborals de les cuidadores, millor atenció a les persones vulnerables o dependents. Perquè el servei assumit directament estalvia en intermediaris a nivell organitzatiu i econòmic, en eliminar el benefici empresarial que pot ser reinvertit. Perquè el personal passaria a estar subrogat a Paeria, que comptaria així amb plantilla suficient sota la direcció de Serveis Socials. Perquè hi hauria més control de la qualitat, en un moment de crisi i pandèmia especialment vital.

I, finalment, perquè només així es pot humanitzar el servei de cures amb la perspectiva de la cohesió social i l’acció comunitària, entenent que la problemàtica de la dependència i la vulnerabilitat és una derivada del sistema capitalista –on el patriarcat ordena jornades, horaris i rols.

Agradi o no, no ens enganyem. La Paeria mercantilitza la resposta social a la problemàtica de cures, amb un SAD que no preveu cap unitat de control específic i on tampoc s’albira cap canvi de paradigma de serveis socials respecte del govern anterior. No es preveu un mapeig previ, barri a barri, del nombre de persones usuàries del servei, ni informes sobre les condicions laborals de les treballadores. I ni hi és ni se l’espera una interconnexió entre les dades socials i sanitàries, una fita que, per exemple, en l’àmbit de la Generalitat ha fet millorar el protocol per detectar casos de maltractament a la gent gran.

Per tot plegat, des de la CUP de Lleida hem presentat un recurs contra l’acord de privatització del SAD, i esperem que ho faran més entitats, plataformes i sindicats. L’objectiu? Que el Govern de la Paeria rectifiqui i situï de nou sobre la taula la tria del model de gestió, un estudi de les alternatives i, finalment, opti per un model de gestió directa com a millor garantia dels drets de les persones dependents i vulnerables a la nostra ciutat.

Per a tot el que no sigui aquest model, ens hi trobaran de cara.