Les creences i el lideratge del nou món

Les creences són idees, condicionaments mentals, suposicions que un coneixement determinat és veritable, són, en definitiva, formes d’entendre la realitat i el que ens envolta. Ramsey, de forma metafòrica, ens proposa que una creença és un mapa gravat en el sistema que ens guia o orienta en el món per trobar la satisfacció de les nostres necessitats.

Les creences poden provenir de forma externa, és a dir, explicacions culturals, socials, polítiques, familiars, organitzacionals o de l’entorn que ens envolta, que arriben a nosaltres i les fem nostres, o simplement ens les creiem. O també poden formar-se internament, és a dir, quan sorgeixen dels mateixos pensaments, experiències o conviccions, tenint-les en molts casos molt arrelades per portar-les des de la infantesa. Habitualment, aquestes queden gravades en el nostre subconscient i, davant d’una situació similar a la que vivim en algun altre moment donat, sorgeixen de manera automàtica sense posar-les en dubte ni qüestionar-les, acceptant-les com una veritat absoluta.

Existeixen moltes autores, professionals, fòrums... en els quals s’expliquen diferents creences que arriben a limitar-nos: per exemple, la creença que no podem realitzar alguna cosa perquè no som vàlids, que no podem assolir un objectiu perquè no ens el mereixem, que és impossible que succeeixi un fet determinat perquè així ho hem viscut des de sempre, etc. I així podríem definir una infinitat d’exemples.

Ara, en un tres i no res, el món està vivint una situació impensable deu mesos enrere, que ens permet parar i començar a qüestionar-nos moltes de les creences referides al sistema que tenim creat, a la vida que vivim i com la vivim, a la manera com ens relacionem amb els altres, a com liderem les organitzacions i els equips que en formen part, el teletreball, la formació, els nostres veritables potencials i capacitats...

Estem vivint un moment privilegiat que ens farà evolucionar i que ens està demanant que deixem caure els vels que entelen la nostra mirada, que posem davant les nostres creences i ens demanem si ens serveixen o ens paralitzen, que deixem de competir i ens unim per progressar, que escoltem el nostre cor per sentir més confiança en la vida, que estimem i valorem el que tenim i el que fem, que creem i construïm des de l’amor, l’empatia i la serenitat.

Mentre escric aquest últim paràgraf, ho faig pensant en les organitzacions i em plantejo una sèrie de qüestions per compartir amb tu, líder: que en les empreses es parli d’objectius, ràtios de gestió, economia, diners, rendiment, capacitats, treball i desenvolupament, però no toqui parlar del cor, d’amor i de l’Ésser, és una realitat o una creença? Què passa si dirigeixo des del cor, si estimo les persones que formen equip amb mi, si confio en les persones, si obro espais que permetin créixer personalment, encara que això signifiqui que les persones volin de l’organització, si deixo fluir la intuïció de l’Ésser?

No sé si estareu d’acord amb mi que estem en un moment en què el món s’obre a nous escenaris. Si és que sí, reflexionem sobre si volem ser líders que permetin aquesta obertura i facilitin l’expansió d’aquesta. No ens quedem amb les creences que ens han marcat fins avui. Ajudem a construir noves realitats, amb el cor obert i des de l’Amor.