Diferències entre somiejos i projectes

En aquests moments ens trobem immersos en la negociació dels pressupostos de l’ajuntament de Lleida per al 2021 i, encara que sona tòpic dir-ho, és el moment ideal per veure quin projecte de ciutat tenim cada un dels grups municipals.

Des de Ciutadans ho tenim clar: la recuperació econòmica ha de ser el pilar fonamental per a aquest any que ve. Les dades són aclaparadores com per mirar cap a un altre costat: tenim un 30 per cent més d’atur que l’any passat. Segons el sector, el 40 per cent dels locals d’hostaleria no apujaran les persianes de nou (cada dia que passa hi ha un tancament de negoci que ens confirma aquesta tendència). El banc d’aliments ha hagut d’augmentar les seves prestacions un 40 per cent... Són dades, sí, però cal recordar que aquestes dades ens parlen de persones.

I per això el nostre projecte per a l’any 2021 gira al voltant d’aquesta idea: primer, les persones. Com que la recuperació de l’ocupació és fonamental, reclamem que el 0,5 per cent del pressupost de l’ajuntament de Lleida es destini a ajuts a empreses i autònoms.

Els 200.000 euros proposats pel tripartit són del tot insuficients i en un pressupost de 167 milions d’euros deixen molt clar que l’ajuda als autònoms no és prioritària per a aquest govern.

Tanmateix, no es tracta només d’ajuts. Es tracta de donar suport al nostre sector productiu també amb atenció, formació i assessorament. Per a nosaltres Globalleida és (era: aquest equip de govern se’l vol carregar) el motor econòmic perfecte per dur a terme tota una sèrie de mesures estratègiques (més de trenta propostes concretes) per impulsar les nostres pimes i autònoms i ajudar-los a potenciar els seus negocis. També mitjançant els impostos.

El pressupost del 2021 no pot entendre’s sense les ordenances fiscals i nosaltres, des del 2019, vam defensar una congelació tributària (totalment en contra de la pujada generalitzada durant dos anys practicada per l’equip de govern). Així ho vam plantejar i així vam exposar la nostra proposta d’ordenances fiscals per a l’any que ve. No només respecte a la congelació tributària: no es pot cobrar per allò que no s’utilitza. La nostra proposta contempla la congelació de múltiples tributs comercials mentre aquests no estiguin funcionant.

Però d’on traiem els diners per a tot això? No de fer ajustar més els cinturons als ciutadans, sens dubte. Aquest ajuntament està pagant autèntics despropòsits a associacions i activitats que voregen la indecència: associacions que no aporten res, encàrrecs a amics de la corda política del govern, plans estratègics a dit que no hem vist (ni veurem)... i una escola de Pinyana que hauria d’estar pagant la Generalitat. Perquè és de la seva competència. Cal deixar de ser el banc de la Generalitat, però també deixar de posar traves administratives a aquells que realment volen invertir a Lleida.

Així, impulsant l’ocupació, l’R+D+I, col·laborant amb el sector privat, exigint el compliment de competències pròpies a altres administracions i retallant en despeses supèrflues es pot impulsar la recuperació econòmica mentre es mantenen els serveis socials i educatius sense tocar les butxaques dels veïns. No es tracta d’una tasca fàcil i per això hem fet més de cent preguntes als pressupostos plantejats per aquest equip de govern.

Però aquesta és la diferència entre un somieig i un projecte de ciutat. El primer se sustenta amb paraules, però res més. El segon se sustenta amb arguments, dades i fets palpables.

I nosaltres tenim un projecte de ciutat per als anys 2021, 2022 i 2023. Però també a deu anys vista. Perquè tenim perfectament clar com ha de ser la Lleida del demà.