Que la Covid no ens faci oblidar la infància maltractada

Un dia abans de la commemoració de la Convenció dels Drets de la Infància que se celebra cada 20 de novembre, la lectura de la premsa em va deixar esgarrifada, amb una allau de notícies que omplien els diaris del dia: “Condemnat a 4 anys de presó un avi de 72 per abusar de les netes durant mesos”; “Troben penjada Rosario Porto, a la presó per matar la seva filla Asunta”; “Imposen 11 anys a un altre veí de la capital per agredir sexualment el seu fillastre dels 10 als 15 anys, i 5 a la mare per saber-ho i no denunciar els fets”; “Mor el nadó de Tàrrega ingressat per suposats maltractaments de la mare”; “Vint anys de presó a una mare per llançar el seu nadó per la finestra”; “Confirmats els vint anys de presó per la dona que va llançar la seva filla acabada de néixer per la finestra del cinquè pis”; “La Fiscalia de Màlaga rebaixa la pena de la mare acusada de la mort de la seva filla de disset mesos, la qual va abandonar a casa durant un mes”.

De fet, al costat de totes aquestes notícies que fan tremolar les consciències, la darrera, “Un jutge condemna una mare per pegar als seus fills, de tres i dos anys, perquè no s’estaven quiets al domicili familiar”, sembla una ximpleria.

Però què està passant? Quanta maldat i maltractament vers els nens i nenes. Em pregunto el que hauran patit tants menors durant el confinament, sense poder anar a l’escola, en mans dels seus maltractadors i abusadors dia i nit. Com demostren totes aquestes notícies, gran part del seu patiment es produeix en l’àmbit familiar, on precisament se’ls ha de protegir.

El més terrible de tot és que aquesta pandèmia ha invisibilitzat la violència que pateix una part important de la nostra infància, perquè la major part de les notícies que acabo de recopilar omplen un petit requadre i passen desapercebudes per al lector, en un moment com l’actual.

Sempre he pensat que la infància més vulnerable –els nens i nenes en risc– són invisibles; de fet encara no hi ha estadístiques dels menors que arriben a morir a l’any, la qual cosa és intolerable, vergonyosa.

No podem deixar que la Covid agreugi els maltractaments i abusos que pateix la infància més vulnerable: cal estar atents per protegir-la d’aquesta lacra social.

Ja fa deu anys, a Catalunya es va promulgar una llei per defensar la infància. El 27 de maig de 2010 es va aprovar la Llei sobre drets i oportunitats de la infància i l’adolescència, un clam a la protecció dels més vulnerables, una declaració dels seus drets, una norma que sembla voler prevenir i garantir la protecció dels nens i nenes de la violència. Una llei, tanmateix, que no s’ha desenvolupat, i encara és desconeguda per la gran majoria de la població catalana.

Ahir 20 de novembre de 2020 va ser el Dia del Nen; per això, en plena pandèmia, hem de denunciar els maltractaments i abusos que pateixen els nens i les nenes al nostre país, que el coronavirus no faci que ens oblidem de la infància en risc.

Que la pandèmia i el patiment que ens ha portat ens faci una mica millors, i remogui les nostres consciències, perquè un món millor és possible, i en aquest la nostra infància és el futur.