Empreses líquides i empleats gasosos

En aquest entorn que ens ha tocat viure, tan polièdric, enigmàtic i caòtic, la recepta per a les organitzacions la va definir Zygmunt Bauman amb l’innovador concepte d’empresa líquida l’any 2000. Aquestes sorgeixen com a resultat de la transformació física de les estructures organitzatives funcionals sòlides, persistents i estables pròpies de la societat industrial.

A diferència de les empreses sòlides, que són rígides, les empreses líquides flueixen amb l’entorn, són adaptatives i es transformen amb els esmentats entorns per sobreviure. Les organitzacions sòlides s’han desdibuixat. Les empreses són i han de ser més líquides, proactives, àgils, hiperconnectades i innovadores de forma constant.

Les organitzacions líquides aconsegueixen adaptar-se al que vingui sense gaire esforç, com per exemple canvis a l’organigrama, en les configuracions dels equips, llocs de treball... A més, en aquest tipus de companyies és essencial la cooperació entre diferents professionals, equips i departaments, i es valora més la contribució a un propòsit comú compartit per tothom.

Em refereixo a organitzacions sense tantes barreres, transparents, amb més i millor comunicació en totes les direccions. En aquest ambient de treball, a més, és més fàcil que tinguin cabuda el treball per projectes, teletreball indefinit o sistemes d’horaris flexibles que afavoreixin la conciliació de la vida laboral amb la personal.

Perquè no hem d’oblidar que, quan parlem de treball líquid, en realitat estem parlant de la importància de la persona, del seu talent i del valor que pot arribar a aportar al projecte i l’organització.

L’organització líquida va més enllà del concepte Agile. En el seu ADN, tenim característiques que la defineixen com a flexibilitat àgil, cooperació interna i externa, diversitat de contribució, responsabilitat i equitat.

Aquestes organitzacions requereixen una separació entre persones i espais, ja que aquests últims canviaran de forma contínua. És necessari analitzar la capacitat de l’empresa per desprendre’s dels models que han superat la seua data de caducitat i desaprendre el que s’ha après per introduir un nou model de gestió menys jeràrquic i més transversal; menys basat en el control i més basat en indicadors com l’opinió que tenen els clients de l’empresa.

I els treballadors hauran de ser gasosos. Un treballador gasós és un empleat digitalitzat, un professional que es focalitza en els objectius i que fuig de la cultura en la qual es premia el presencialisme.

Si haguéssim d’elegir un entre tots els perfils i competències, clarament l’innovador comunament denominat en l’actualitat intraemprenedor seria l’elegit, ja que el perfil intraemprendedor és un gresol de curiositat, capacitat de reflexió, flexibilitat, gestió de la incertesa, passió per l’aprenentatge, intel·ligència emocional, empatia i gestió del coneixement.

Aquest ADN em recorda l’estructura atòmica dels gasos, amb electrons a prop de la superfície en continu moviment i contínua interacció.

Aquestes persones de naturalesa gasosa són les que podran transformar l’empresa a nous estats físics en la seua transformació i adaptació en els entorns empresarials. Si vols una transformació disruptiva, comença per identificar aquest tipus de persones i prepara’t per al futur, perquè ja està aquí.