La capitalitat de Lleida

La ciutat de Lleida exerceix la capitalitat d’una àmplia demarcació que, a través de les seves particularitats, contribueix al creixement i a la creació de sinergies amb la resta dels territoris. Aquesta relació que s’estableix entre el que considerem capital pel seu pes econòmic, social i cultural, respecte a la resta de poblacions, es duu a terme de manera centrífuga, perquè la força del nostre territori es mesura per totes les aportacions de cada indret, independentment del seu major o menor nombre d’habitants. Ara bé, el rol de la ciutat de Lleida com a capital també és cabdal per aconseguir aquesta dinàmica, per poder generar els mecanismes i la corretja de transmissió necessaris.

Tanmateix, en els últims mesos, estem trobant a faltar la capacitat de lideratge d’una ciutat que no troba la tecla per consumar aquesta espiral de dinàmica positiva per a la demarcació que ens permeti avançar. Més aviat al contrari. Les decisions preses en els últims mesos van en sentit oposat, en un context en el qual és més necessari que mai actuar des d’un lideratge fort i una personalitat pròpia. L’equip de govern municipal no aconsegueix controlar el volant d’una nau ara mateix sense un rumb clar i ho demostra el fet que en les últimes setmanes s’han pres decisions que no ajuden el nostre territori per mirar endavant.

Un clar exemple és la renúncia que ha fet la Paeria de GlobaLleida, un òrgan que va ser creat per contribuir al desenvolupament econòmic i empresarial i que en el darrer mandat socialista va incorporar l’oficina per a l’atracció d’inversions. En un context difícil, marcat pels efectes de la pandèmia i en el qual els organismes internacionals advoquen per incrementar la despesa, l’equip de govern municipal i el govern de la Diputació de Lleida aposten per reduir la partida de l’ens, que afectarà l’emprenedoria universitària, el programa de clústers, la promoció internacional i els projectes per atreure talent. Aquesta decisió és un nou símptoma de debilitat de l’equip de govern municipal, que sembla que no s’acaba de creure el seu rol i el lideratge que ha de tenir.

A més, per tal que aquests projectes que ara es volen deixar escapar puguin arribar a tirar endavant, també cal reivindicar les inversions necessàries en comunicacions per millorar les connexions i fer de Lleida un territori més sostenible. Encara hi ha localitats que tenen dificultats per disposar d’una cobertura digna de telefonia mòbil i d’accés a internet, i per això fa falta un pla per avançar en la implementació total de les noves tecnologies, que ens permetria combatre el despoblament. Quant a la mobilitat i les connexions, no hem vist una veu poderosa de la Paeria per demanar un Pla de Rodalies de Lleida ambiciós, amb més freqüències, o la construcció de la nova estació de busos intermodal, amb la qual la Generalitat sembla que juga ara en una mena d’estira-i-arronsa que ens fa interpretar que el projecte no estarà a l’altura del que una capital com Lleida es mereix.

I si el govern municipal es queixa tant dels recursos, no entenem encara per què s’ha desistit al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), al renunciar als diners que la Generalitat hauria de posar per a la ciutat i els seus projectes. La ciutat de Lleida necessita creure’s que hi ha espai per a les seves propostes i que té una veu poderosa per defensar els interessos de tota la demarcació. La Paeria necessita projectar una veu sòlida i lúcida, que serveixi d’engranatge per a la resta d’institucions amb la finalitat de reivindicar el que necessita el nostre territori. Una capital perseverant contribuirà a una major fortalesa.