SEGRE
De llapis i maquinetes

De llapis i maquinetesSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Soc un apassionat dels llapis des que era nen. N’he tingut centenars, potser algun miler i tot. De fusta, de metall (allò que en diuen portamines). Llapis cars i llapis barats. Hi ha hagut èpoques en què em venia més de gust sentir una certa sofisticació a la mà: premies el caparró del llapis per una banda perquè, per l’altra, n’apuntés la mina. Altres èpoques he fruït més fent punta al llapis, i veient el retall cargolat que en resultava. Això sí: sigui portamines, sigui llapis de fusta convencional, sempre m’han agradat les mines de carbó toves, com més toves millor. Per llegir, em cal un llapis a la mà, el faci servir o no. De sempre.

Últimament m’he aficionat a un llapis que és, diguem, dels senzills (bé que, dintre d’aquests, seria més aviat de gamma alta: costa 1,99 € a la papereria). No és de fusta, sinó que tot ell és una mina. ¿Recordeu els cèlebres plastidecor de la nostra infantesa? Doncs molt semblant: si et cau a terra, es trenca en dos o tres trossos. Si hi fas punta, mai no és tan esmolada com la del llapis de fusta. I, tot i així, m’agrada i hi subratllo que és un goig! Fa poc la meva amiga Elba s’hi va interessar. Jo, que en tenia un bocí trencat fent de punt de llibre en un assaig de Valéry, li’n vaig regalar una mostra: guixa-hi molt, vaig recomanar-li. El fet és que a l’amiga, més encara que el llapis, li va fer molta gràcia que jo dugués a la butxaca una maquineta de les de tota la vida. De metall. Com que ja fa molts mesos que tiro de llapis senzills, no surto mai de casa sense la maquineta, perquè tampoc no en surto mai sense llapis ni sense ulleres, eines imprescindibles per llegir durant els meus passejos. L’Elba, llavors, va dir una cosa que em va encantar: “La maquineta serveix al propòsit de subratllar, que és una de les missions dels llapis –va dir, si fa no fa, això–. N’esmola bé la punta, perquè el llapis pugui fer la seva feina.” Em va semblar una definició exacta, magnífica. Ella, l’amiga, artista de cor, sovint fa de terrissaire: “Les meves mans són com la maquineta: afinen el bloc de fang per tal de treure’n una figura, un objecte.” No hi puc estar més d’acord!

tracking