Quatre anys més al vostre costat

Són moments difícils per a tothom. La pandèmia de la Covid-19 ha demostrat la feblesa d’algunes estructures de la societat que pensàvem que eren fortes. I ara ens toca seguir remant, com fins ara, però amb més força que mai per continuar lluitant i defensant els drets i beneficis de la classe treballadora.

El passat mes d’octubre revalidava el càrrec de secretari general de la UGT-Terres de Lleida. Quatre anys més al capdavant del sindicat majoritari a la demarcació de Lleida. I ho faig amb un equip principalment de cares noves. Igual que en l’anterior mandat, m’acompanyarà el Ramon Moreno, secretari de Política Social i Ocupació; però també ho faran l’Anna Belen López, secretària d’Organització; la M. Lluïsa Ausàs, secretària de la Dona i Polítiques d’Igualtat, i l’Amparo Vidal, secretària d’Acció Sindical i Formació.

Tenim moltes ganes d’aconseguir fites, tot i l’escenari tant complicat com incert que tenim davant. I volem donar forma al nostre projecte, que consta de quatre eixos clars: augmentar l’afiliació i la presència de la UGT als centres de treball; implicar més la figura femenina al sindicat i aconseguir l’aplicació dels plans d’igualtat a les empreses; “sindicalitzar” els 18 punts dels Objectius del Desenvolupament Sostenible de l’ONU, i implicar-nos i implicar tot el teixit associatiu de la ciutat al sindicat, per deixar la nostra empremta marcada i fer-nos visibles en tots aquells aspectes que fan referència al territori lleidatà.

Hem d’aconseguir ser una organització viva, que la gent s’apropi i ens conegui. Volem ser un sindicat dinàmic, jove i engrescador, i estar preparats per als nous reptes i els grans canvis de la societat que han d’arribar en aquesta nova era que vivim arran del coronavirus. És per aquest motiu que entenem la formació com una eina necessària, eficaç i eficient per progressar en els centres de treball i en l’activitat laboral de les treballadores i els treballadors. La UGT té una responsabilitat de 133 anys d’història, i passi el que passi hem de mantenir aquesta responsabilitat, per demostrar que som la millor organització centenària, però alhora moderna i contemporània.

Tenim molt presents les nostres afiliades i afiliats, delegades i delegats. La UGT és per a totes elles casa seva. Però també volem ser una eina atractiva perquè els joves, un dels sectors socials més castigats per la situació actual, apostin també per nosaltres. No podem viure d’esquena a la realitat. I tampoc ens podem oblidar de les dones, tan castigades en aquesta societat que vivim.

El sindicat s’ha de fer dia a dia. Les grans fites s’han aconseguit sempre a partir de petits passos. I així hem de continuar. El sindicat és un lloc de realització personal i acadèmica de les treballadores i els treballadors. Un espai per formar persones, amb capacitat divulgadora, educadora i reivindicativa. I avui dia ha d’estar més present que mai. El diàleg, la concertació i la reivindicació han de ser els elements més importants en la relació amb els empresaris i les administracions amb les quals treballem cada dia. I hem de tenir clara una premissa: si caminem sols arribarem més ràpid, però si caminem junts arribarem més lluny. Visca la UGT!