Les polítiques socials, un pilar de la nostra acció

El passat 7 de desembre, la regidora de Persones, Comunitat i Agenda 2030

de la Paeria, Mariama Sall, publicava un article titulat Invisibles que ara són ben visibles per explicar la implementació del Pla Iglú per a persones sense sostre a la ciutat de Lleida. En el text, la senyora Sall va assegurar que la ciutat de Lleida “parteix gairebé des de zero pel que fa a recursos i infraestructures destinades al sensellarisme, en absència de model que els governs anteriors han anat perpetrant fins a dia d’avui”.

Respectant l’opinió de la regidora Mariama Sall i coneixedors de la complexitat a l’hora de tractar aquesta casuística, volem fer diferents precisions sobre unes declaracions que considerem poc precises. Primerament, creiem que no és adient culpar-nos de la gestió del Pla Iglú en un any marcat per la pandèmia i que poc té a veure amb els exercicis anteriors. Les necessitats actuals de prevenció obliguen a buscar alternatives a l’Alberg Jericó, que fins ara era el lloc on s’acollien les persones sense sostre quan la ciutat assolia temperatures sota zero. Ara, la Paeria ha donat resposta a aquesta nova realitat, i ha decidit habilitar un pavelló de la Fira, que era, segons la mateixa regidora, la novena alternativa que barallava l’equip de govern municipal. Ens preguntem què ha passat amb les altres opcions que hi havia sobre la taula i ens agradaria saber quines són.

Considerem que enguany, les persones ateses en el marc del Pla Iglú podrien haver estat allotjades en serveis amb altres característiques, com va passar amb temporers confinats a l’estiu, que van ser acollits a l’hotel Rambla. Donades les circumstàncies actuals, creiem que es podrien haver buscat alternatives a un pavelló de fira gèlid, amb poc confort i sense calidesa. Alhora, convé recordar que l’anterior govern socialista va treballar una proposta d’atenció a les persones sense llar que es deia Acadèmia 18. Aquest projecte, però, ha quedat sobre la taula i sembla que l’equip de govern municipal no se l’ha pres gaire seriosament. Es tracta d’un projecte transformador, que requereix una inversió important, però alhora necessari per implementar les polítiques socials que requereix la ciutat. El servei permetia disposar d’un equipament interdisciplinari, amb projecció comunitària i participació de diferents agents públics i privats, entitats i associacions, i permetria integrar els diferents col·lectius vulnerables a la vida de la ciutat.

A més, som conscients que el Pla lglú és un operatiu que coordina Protecció Civil, però cal recordar que per tal de dotar de qualitat i per poder garantir els drets de les persones que viuen al carrer és favorable i essencial que intervinguin els professionals de serveis socials de l’ajuntament de Lleida i les entitats que formen part del consorci d’atenció a les persones sense llar. No admetem que se’ns digui que no valorem la feina dels i les professionals que intervenen en el Pla Iglú. La professionalitat, dedicació i esforç que realitzen són una garantia d’una bona atenció. Finalment, volem recordar que aquest és el segon any que l’equip de govern municipal ha de gestionar l’aplicació del Pla Iglú a la ciutat de Lleida. Entenem que és molt complex actuar davant d’aquesta casuística, però no podem compartir que s’ignorin les polítiques socials aplicades en els passats mandats, que són precisament els pilars del nostre pla d’acció.