Anul·lada una clàusula terra a una empresària

El passat 6 d’octubre del 2020 la Secció Novena de l’Audiència Provincial de València va dictar la sentència 1126/2020, mitjançant la qual va declarar la nul·litat d’una clàusula terra inserida en un crèdit hipotecari que s’havia concedit a una societat mercantil, concretament a una empresària farmacèutica de Gandia. La declaració de l’esmentada nul·litat va comportar que es condemnés l’entitat bancària a reintegrar a la demandant les quantitats que havia pagat de més a causa de l’aplicació de l’al·ludida clàusula en relació amb l’interès retributiu pactat així com el pagament de les costes judicials. A l’inici, la demandant havia vist rebutjades les seues pretensions perquè el Jutjat de Primera Instància núm. 25 bis de València va entendre que no ostentava en aquest negoci la condició de consumidora i va percebre que s’havia efectuat correctament la incorporació de l’esmentada clàusula. No obstant això, després d’interposar l’actora un recurs d’apel·lació, la Secció Novena de l’Audiència Provincial de València no va compartir la decisió de l’esmentat Jutjat.

Segons la resolució de l’Audiència Provincial de València, la falta de bona fe i el caràcter imprevist o sorprenent de la clàusula hipotecària permeten declarar la seua nul·litat també quan l’han firmat empresaris o societats. En el fonament jurídic tercer fa menció a la sentència 30/2017, de 18 de gener, dictada per la Sala Civil del Tribunal Suprem, que afirma que la reglamentació de la bona fe és igualment aplicable com a norma d’actuació negocial a adherents professionals, sustentats en l’exclusió de la denominada “clàusula sorprenent”.

La sentència 1126/2020 dictada per l’Audiència Provincial de València és una gran notícia per als empresaris i les societats, ja que ha obert una porta perquè aquests puguin emprendre accions judicials l’objecte de les quals sigui la declaració de nul·litat de les clàusules terra inserides en els seus préstecs i/o crèdits hipotecaris. Fins aquest moment semblava que la declaració de la nul·litat d’aquest tipus de clàusules es reservava únicament als consumidors, no obstant això, amb base en aquesta nova sentència també podria resultar d’aplicació en aquells casos en els quals no es va informar l’empresari o el responsable de la societat mercantil de l’existència d’una clàusula d’aquest tipus en un préstec formalitzat a interès variable.

Vist el panorama actual, i en el cas que vosaltres us trobeu en alguna situació similar, us recomanem que poseu el vostre cas en mans d’un advocat en la matèria que us assessori i pugui defensar els vostres drets.