Carbó per al govern municipal

Sembla que la dinàmica del fer i desfer s’està convertint en habitual dins de l’equip de govern municipal. Ho veiem en els pressupostos, quan ara ens diuen que no vendran patrimoni per finançar inversions, quan sí que ho van contemplar en els comptes recentment aprovats, però també amb les ordenances fiscals, que estan estretament vinculades als pressupostos i que han sigut modificades davant de l’important rebuig social. L’exemple més clar és el fet de deixar sense efecte l’aplicació de la nova taxa de les escoles bressol, que l’equip de govern municipal pretenia incrementar fins a un 151%. Si bé amb aquesta decisió quedaran sense efecte, la decisió de fer marxa enrere no amaga que les famílies i les entitats socials de la ciutat van presentar més de 30 al·legacions contra l’augment de les tarifes. I a la llista també hi hem d’incloure el mareig per la taxa d’animals de companyia, que el seu impulsor, Sergi Talamonte, va haver de refer per la forta oposició social. Les ordenances fiscals, que suposen la pressió fiscal més alta per a la ciutat de Lleida, no fan més que demostrar la important desconnexió que hi ha entre l’equip de govern municipal i la ciutadania.

Els canvis de criteri no només es produeixen aquí. Aquesta setmana també hem vist, atònits, com la Paeria accedirà a pagar 435.000 euros a la Generalitat per l’aeroport de Lleida-Alguaire després que un auditor, de la mateixa empresa que va fer els informes el 2010 i el 2014, certifiqui ara en dues línies que s’ha complert el conveni amb Aeroports de Catalunya, en referència a la promoció de la ciutat de Lleida. Com que volem que ens acreditin que s’han de realitzar aquestes despeses que han d’assumir les lleidatanes i els lleidatans, hem decidit portar el dossier a la Sindicatura de Comptes perquè ho validi.

La sensació que tenim és que la Paeria segueix fent de gestora i d’entitat financera de la Generalitat, a la qual no reclama els compromisos pendents amb la ciutat de Lleida. La llista és llarga i en són exemples els deu milions d’euros per al Parc Científic i Tecnològic de Gardeny, els diners a rebre per la sentència per les escoles bressol i la partida per a la construcció de l’Escola de Pinyana, que no hauria d’assumir l’ajuntament de Lleida. I a tot això cal sumar-hi infraestructures i projectes pendents tant per a la ciutat com per a la demarcació, com ara la construcció d’un institut al barri de Cappont, per al qual hi ha els terrenys cedits, l’estació intermodal d’autobusos i un Pla de Rodalies competitiu i adaptat.

L’equip de govern municipal va camí de l’equador del seu mandat i segueix sense tenir un projecte per a la ciutat de Lleida. Necessitem propostes i idees per a la ciutat amb la finalitat d’avançar de manera ferma, i no per desfer-les poc després i que s’acabin quedant en paper mullat. Durant els propers dies, segurament l’equip de govern municipal es trobarà amb carbó a l’hora de fer cagar el tió perquè no ha complert amb el que havia de fer. Malgrat que seran atípiques, volem desitjar-vos unes bones festes i que, sobretot, sigueu prudents i prengueu totes les precaucions possibles. Si bé entenem que són decisions complexes, novament, hem assistit a una falta de claredat i de coherència de la Generalitat davant de les mesures adoptades per a aquest Nadal, que estarà també marcat per l’inici de la vacunació a la ciutadania. En aquest sentit, vull ressaltar el compromís del ministre de Sanitat, Salvador Illa, que el mes de setembre passat preveia que les vacunacions contra la Covid-19 es comencessin a administrar abans de finals d’any. Bon Nadal.