Treva de Déu i altres

Amb la darrera resolució del Jutjat de Barbastre es prossegueix en el camí de desmantellar el Museu de Lleida, curiosament un museu dotat d’unes col·leccions de neta procedència i exempt d’espoli a tercers, avui espoliat. No volem ser víctimes ni ens repetirem en l’argumentari de defensa, avui sens dubte cal prosseguir en les accions judicials, però al nostre entendre també cal iniciar-ne d’altres. El nivell de sensibilitat respecte a la col·lecció del Museu entre les societats aragonesa i catalana és ben diferent, i això implica que cal esforçar-nos més des de Lleida i Catalunya, i és per això que sol·licitem al Consorci que, a banda de les accions que tingui previstes, obri actuacions en altres àmbits:

–Sol·licitar la implicació del Vaticà. Volem justificar en primer lloc per què ens adrecem directament al sant pare Francesc, ja que amb respecte i sense perjudici d’informar la jerarquia eclesiàstica espanyola representada pel cardenal Omella, és notori que aquest manté un criteri prou conegut i no amagat a favor de la tesi aragonesa. L’església és a l’inici i al final d’aquest conflicte, certament explotat políticament a posteriori i que ha esdevingut en un ambient d’enfrontament asimètric entre poblacions amb història i convivència comunes. Hi ha molts actors obligats a posar pau però, per raons morals i materials, l’Església és la primera implicada. Entenem que cal demanar a l’Església que aturi la conflictivitat judicial i que faciliti el nomenament d’una comissió amb tècnics amb el propòsit de cercar una solució per poder compartir i no competir sobre la col·lecció, i també tallar enfrontaments i humiliacions judicials que pretenen, per la via dels fets, transformar decisions encara recurribles en sentències en ferm de facto.

–Cercar adhesions en institucions i organismes espanyols i internacionals per posar fi a aquest espoli d’un museu nodrit de col·leccions que procedeixen de l’espoli, ans al contrari. Només demanem que se’ns tracti com a la majoria dels museus i que es preservi la unitat de la col·lecció. Resulta sorprenent l’acarnissament sobre un petit museu. Algú es pot imaginar què passaria si el criteri aplicat per la justícia aquí s’apliqués sobre la totalitat dels museus del món? Pensem que hi ha argumentacions perquè organitzacions i institucions allunyades dels interessos de la proximitat i/o de la feblesa conjuntural puguin emetre opinions objectives sobre el tema que evidenciïn el tractament o més ben dit el maltractament que hem rebut fins ara. Durant molt de temps hem posat tots els ous a la cistella de la justícia. L’Aragó no ho ha fet i li ha anat millor. No volem enfrontament, ans al contrari, vies de diàleg que potser estan tancades però que hem d’intentar obrir. Salutacions cordials.