El vas a mitges

Diuen que un pessimista només és un optimista ben informat. Però ni el pessimista més gran del món podria haver imaginat un any tan nefast com aquest que deixem. Quan faig retrospectiva em passen pel cap totes aquelles persones que han perdut algú, o aquelles que s’han quedat sense feina, ja sigui perquè els han hagut d’acomiadar o perquè han hagut de tancar el seu negoci. A tots vosaltres, una abraçada sentida i sincera. Tanmateix, en aquest últim article, em permetran que vulgui recordar tot allò que m’ha emocionat en positiu.

Vull recordar el personal sanitari que des del primer hospital fins a l’última residència ha deixat (i continua deixant) la pell perquè no s’hagi de lamentar ni una víctima més. En una crisi com aquesta, ha quedat patent que el nostre sistema de salut és un dels millors, i no precisament gràcies als nostres governs, sinó a l’enorme qualitat dels seus recursos humans. Ells, que han patit la ràtio més gran de sanitaris encomanats del món quan amb prou feines sabíem res del virus, mereixen el més gran dels nostres reconeixements i respecte. I també mereixen no continuar sent herois, sinó persones que treballen en condicions dignes, sense necessitat de fer esforços sobrehumans per arribar a tot.

Vull recordar també totes aquelles persones que han seguit al peu del canó malgrat tot. Dels informàtics que en tot just tres dies van aconseguir que tota una administració amb més de 1.600 treballadors com és l’ajuntament de Lleida pogués continuar prestant serveis mitjançant el teletreball. L’administració electrònica que desitgem dista molt de ser la realitat que tenim, però aquest any ha fet un pas de gegant perquè aquest fet quedi molt més a prop del que estava.

Memòria i agraïment a la Guàrdia Urbana i als serveis socials, que han estat exemplars en un moment en què el tracte humà ha estat i és especialment delicat. A la resta dels treballadors públics amb qui tinc l’orgull de compartir administració, que s’han adaptat a les noves circumstàncies i han posat les màximes facilitats per continuar prestant serveis als ciutadans, fos quina fos la seua situació. Es tracta d’una feina de formiga, difícilment perceptible a simple vista, però indispensable perquè puguem tirar endavant.

Vull recordar també tots aquells que teniu una empresa, sigui de la mida que sigui i del ram que sigui. Apujar la persiana aquests mesos ha estat una carrera amb massa obstacles i que no hauríeu d’haver hagut de córrer mai. I, tanmateix, aquí seguiu. Perquè no queda més remei, per la gent que teniu al càrrec o per pura tossuderia, perquè el vostre somni continua ben viu i ningú no us el traurà. O potser per una barreja de tot això.

Finalment, vull recordar tots els voluntaris. Dels que vau ser voluntaris en ple confinament. Dels que doneu sang. Dels que ajudeu en qualsevol fundació o associació. Dels que heu fet mascaretes. Dels que ajudeu a la gossera municipal o en les protectores. I d’aquells que serviu sopars als que no en tenen sense que sigui públic o reconegut. En definitiva, a tots aquells que feu que Lleida sigui una mica més amable i una mica millor.

A tots vosaltres, gràcies. Vosaltres feu que aquest vas a mitges es vegi mig ple per encarar el 2021. Gràcies de cor. Ens continuem llegint l’any que ve.