El Patriarcat, la gran pandèmia oblidada

“Som les netes de totes les bruixes que no vau poder cremar” és la consigna que neix amb la determinació de no oblidar i recordar les grans injustícies comeses pels avantpassats. No s’ha d’oblidar les grans conseqüències que aquells crims tenen en l’organització social actual. Aquest és el motiu pel qual les feministes recorden el camí de les pioneres prenent com a exemple la seva lluita, les seves experiències i sabers. Prenen així el relleu de treballar en el present i caminar en sororitat amb cadascuna de les companyes que troben per visibilitzar la violència que exerceix avui el patriarcat i assentant els drets de les que vindran.

Actualment, encara queden cendres que fan que seguim caminant per aconseguir l’objectiu de les pioneres: erradicar la violència masclista, en totes les seves expressions, per ser una xacra que ens afecta, amenaça i castiga a totes les dones arreu de la nostra societat, també dins del nostre territori. Durant el primer semestre de l’any 2020 s’han comptabilitzat 64 denúncies contra la llibertat sexual a les comarques lleidatanes: això suposa que dues dones cada setmana han estat agredides, violentades o vulnerades. De cap manera podem invisibilitzar aquesta xacra que ens fereix a totes per igual i que, cada cop, afecta més als i les menors desemparades per la legislació actual, com vam veure amb el cas de la noia de Guissona o el cas vinculat a l’exlíder de Vox Lleida.

Davant d’això, creiem que la lluita dels col·lectius feministes ha d’anar acompanyada per les institucions. Els agents polítics hem de tenir un ferm compromís, més enllà de les declaracions d’intencions, de materialitzar-ho amb accions tangibles que vetllin per la igualtat de gènere efectiva i la lluita per l’erradicació de la violència masclista, i reflectir així aquesta voluntat real per canviar la legislació patriarcal que nega encara l’empara a víctimes i supervivents, així com el sosteniment d’una organització política, social, econòmica i cultural androcèntrica.

Els col·lectius feministes denuncien que la crisi social generada per la pandèmia de la Covid ha posat de manifest la fragilitat social de moltes dones i la necessitat de posar en el centre el valor dels treballs de cura. Aquesta activitat feminitzada i no remunerada, que ha estat un veritable amortidor de la manca d’inversió pública en el sistema social, ha comportat en contrapartida agreujar encara més la situació de les dones en situació de vulnerabilitat. I és en aquesta vulnerabilitat en què la convergència d’eixos de discriminació com ara l’origen, el color de la pell, la situació administrativa, l’edat, la classe social, la diversitat funcional o psíquica, la salut, l’orientació o identitat sexual i l’expressió de gènere, sumat a les violències masclistes, fan que l’impacte esdevingui encara més agreujat i diferenciat. Per tant, la concurrència d’aquestes circumstàncies discriminadores ha de ser també tinguda en compte a l’hora d’abordar i erradicar les violències masclistes.

No ens podem permetre parlar d’igualtat en una societat que manté una estructura que perpetua i reprodueix la violència. Hem de treballar per desarticular el model patriarcal, exigir l’equitat de gènere i que totes les polítiques públiques, també municipals i inclosos els pressupostos, siguin concebudes sempre des de la perspectiva de gènere i feminista.

Per tot plegat, cal adaptar les polítiques públiques a les noves realitats socials i a les demanades ciutadanes que el moviment feminista clama al carrer. En primer lloc, pel disseny de polítiques públiques que permetin mesurar i monitoritzar la presència de dones en situacions de vulnerabilitat i discriminació, i prendre les mesures correctores oportunes per tal de garantir que estiguin representades en totes les àrees i serveis de l’administració local, així com, a continuació, impulsar polítiques de suport a l’emprenedoria i l’auto-ocupació de les dones. En aquest sentit, no és menor la urgència en el sector agrari, en el qual encara ara les grans protagonistes de l’empresa familiar continuen sent massa cops menystingudes i apartades de la titularitat de les explotacions.

Més que mai, la crisi social, sanitària i econòmica obliga a posar les institucions públiques al servei de la societat, perquè empenyin per prosperar en el canvi efectiu i materialitzar els clams feministes. Ara és el moment de donar un pas endavant i fer el canvi per les que van ser, són i seran protagonistes d’aquesta gran onada.

Per tot això, des d’En Comú Podem refermem el necessari pas endavant i reforcem la nostra posició al costat dels col·lectius feministes. En coherència amb aquesta lluita, portem al proper ple de la Diputació de Lleida una moció per erradicar la problemàtica social, econòmica i política que afecta les dones de tota la societat, també a les del nostre territori, que impedeix seguir avançant en igualtat de condicions i que no puguem prosperar de forma equitativa, lliure i valenta.