La transformació del IoT al IoB

Amb IoT o internet de les coses, ens referim a un món ple d’objectes, sensors o ens més o menys intel·ligents connectats a internet, que transmetien dades sobre el seu estat, o el que els envoltava perquè un sistema, al recollir-les, els donés sentit convertint-les en informació útil en funció de la qual actuar.

Exemples d’això són les fàbriques plenes de sensors que informen de la traçabilitat del que produeixen o de l’estat de funcionament i manteniment de les seues màquines per preveure avaries; o les ciutats intel·ligents plenes de sensors ambientals i de trànsit que permeten prendre decisions sobre el transport, per exemple.

En definitiva, internet de les coses, o IoT, es refereix als milers de milions de dispositius físics a tot el món que ara estan connectats a internet. Recollint, explorant i compartint dades. Gràcies als processadors cada vegada més econòmics i les xarxes sense fil, especialment amb el desenvolupament del 5G el 2020 a Espanya, és possible convertir qualsevol cosa, des d’un nanobot dins d’una vacuna a un avió sense pilot, en part del IoT.

Amb IoE o internet de tot, ens referim a “la connexió intel·ligent de persones, processos, dades i coses”. En termes senzills, l’internet de tot és la connexió intel·ligent de persones, processos, dades i coses. Internet de tot descriu un món en el qual milers de milions d’objectes disposen de sensors per detectar, mesurar i valorar l’estat; tot això connectat a través de xarxes públiques o privades utilitzant protocols estàndard i patentats.

Un exemple molt didàctic són les “vaques connectades”: la indústria ramadera no és una excepció. Sensors i softwares estan recollint informació per a grangers que els obre enormes oportunitats per augmentar la productivitat al sector ramader.

Aviat, el IoB, o internet del comportament, prevaldrà. Per al 2023, prediuen que les activitats individuals del 40% de la població mundial seran rastrejades digitalment per influir en el seu comportament. Això és més de 3 mil milions de persones! El IoB desafiarà “el que significa ésser humà al món digital”.

L’internet del comportament sorgeix a mesura que la tecnologia és capaç de captar i utilitzar la informació generada per les persones en la seua vida quotidiana.

A diferència de l’internet de les coses (IoT) o de l’internet de tot (IoE), que proven de capturar informació en temps real, el IoB obre una nova oportunitat de conèixer hàbits o comportaments dels usuaris, permetent que les organitzacions en tinguin un coneixement molt exhaustiu i puguin, per exemple, personalitzar al màxim els continguts publicitaris dins del neuromàrqueting.

Segons la consultora Gartner, s’espera que el 2023 el IoB rastregi digitalment les activitats individuals del 40% de les persones, però en l’actualitat ja convivim amb moltes eines que poden ser utilitzades per aquesta tecnologia. El reconeixement facial, la ubicació o el monitoratge de l’activitat física ja poden ser emprats pel IoT per saber com ens comportem i quins són les nostres necessitats, pors, fòbies i desitjos i passions.

El IoT no recopila dades únicament de la seua relació amb una sola empresa. Per exemple, una companyia d’assegurances d’automòbils pot veure un resum del seu historial de tipus de conducció i el seu comportament per fixar quotes diferenciades, partint d’aquesta informació. Com a societat, hem decidit i aprovat aquest tipus d’accions empresarials. Però les companyies d’assegurances també poden explorar els seus perfils i interaccions a les xarxes socials per “predir” si vostè és un conductor segur, problemàtic, agressiu o conflictiu.

Aquestes dades es correlacionen amb altres esdeveniments com compres, nivell de vida, estat de salut, gustos, afeccions, pors, valors, acompliment professional i rols familiars, i d’aquesta forma canviaran el nostre món més del que aquesta pandèmia ho està fent el 2020 i el 2021. Encara com a societat, depèn de nosaltres el nivell de tolerància que vulguem o estiguem disposats a assumir en aquesta revolució del IoB, o internet del comportament.