Volem una ciutat de primera?

L’equip de govern municipal ha començat el 2021 amb el mateix tarannà amb què va acabar l’any passat. Continua prenent decisions a correcuita, sense cap tipus d’avaluació, i sense aprofundir en la visió global que requereix governar en una ciutat com Lleida. Aquesta setmana hem assistit sorpresos a l’anunci per ubicar la nova estació d’autobusos a l’edifici dels Docs, deixant de banda el projecte que estava pactat en els passats mandats amb l’Estat i la Generalitat –per cert, del mateix color polític que l’actual equip de govern municipal–, i que preveia la seva instauració sota el pont de Príncep de Viana. A aquest projecte, que està redactat per la mateixa Generalitat, la Paeria ja hi ha invertit 2,9 milions d’euros, i mai fins avui s’havia dit que hi havia cap problema per dur-lo a terme.

La decisió que pren l’equip de govern municipal posa enormement en risc el desenvolupament del Pla de l’Estació, proposat per l’anterior govern, i que preveia transformar 135.000 metres quadrats dels espais a l’entorn de l’estació del ferrocarril amb la finalitat de crear un nou epicentre de caràcter social, cívic, cultural i comercial, i millorar els accessos entre els barris de Pardinyes i del Centre Històric, construint nous habitatges i habilitant noves zones verdes. En el que portem de mandat, aquesta situació s’ha anat repetint amb altres projectes, als quals l’equip de govern municipal sembla que desisteix pel fet de no ser els seus projectes, malgrat que tampoc en veiem de nous. Poso com a exemple la proposta que vam presentar pel nou model de Fira de Lleida, amb un full de ruta que preveia l’ampliació d’espais i noves inversions per reforçar la capitalitat de Lleida com a segona ciutat firal de Catalunya, amb més esdeveniments nacionals i internacionals. També enumero en aquesta llista la proposta de parc comercial a Torre Salses, per a la qual hi ha un inversió estimada de més de 200 milions d’euros, amb un important impacte per a la generació de llocs de treball, però a la qual el regidor d’Urbanisme no para de posar pals a les rodes. I respecte al desenvolupament de les 700 hectàrees del sector industrial Torreblanca-Quatre Pilans, només se’ls passa pel cap fer papers, papers i més papers, en lloc de treballar per crear un hub d’alt valor afegit per al sector agroalimentari de les Terres de Lleida.

És insòlit que un equip de govern municipal suposi un fre per tirar endavant projectes de ciutat que tenen un important interès per a la ciutadania i que es mostri passiu a l’hora de buscar les complicitats amb la resta d’administracions. Però no tan sols amb la resta d’administracions, sinó que estem parlant de projectes que en el seu moment han aconseguit una forta concertació amb diferents partits polítics i alhora una forta complicitat institucional amb la resta de les administracions, com la Generalitat i l’Administració General de l’Estat. Les ciutats que volen jugar a la primera divisió sumen les complicitats de tot arreu i plantegen propostes a l’alçada per generar espais més saludables, posant el focus en la ciutadania, i no obeeixen a interessos particulars o electoralistes, com els que estem veient aquesta setmana.

Temem que el plantejament fet pel govern tripartit de la Paeria suposa un pas enrere per Lleida perquè, addicionalment al que ja hem plantejat, pot suposar malmetre un equipament amb un valor patrimonial extraordinari que hauria d’estar pensat per a usos comunitaris, cívics i culturals; generarà tensions de mobilitat i, com he dit, posarà en risc el desenvolupament general del Pla de l’Estació, per la qual cosa no només els veïns del Centre Històric i de Pardinyes en pagaran les conseqüències, sinó totes les lleidatanes i lleidatans.

Jo vull que Lleida jugui a la primera divisió i, per tant, animo el govern tripartit a ampliar els consensos i les complicitats de caràcter institucional i que treballi tot el que calgui perquè això sigui possible. Parafrasejo el filòsof Baltasar Gracián, que en les seves obres va destacar que cal aspirar cap a l’excels per avançar en els grans reptes. L’equip de govern municipal no pensa en gran i només pensa en què passarà demà, i aquesta ciutat, per portar-la per bon camí, cal pensar-la en gran.